L’habitació del darrere de Laura Iniesta

Laura Iniesta agafa el relleu de Josep Maria Subirachs al Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar i ho fa amb L’habitació del darrere, un recorregut amb trenta obres de diferents formats, com ara pintura i escultura, i també de diferents dimensions. L’obra de l’artista atrau la mirada de l’espectador per la riquesa de la textura pictòrica, però també ho fa a partir de múltiples elements plens de símbols. Serà com accedir a una mena de wunderkammer en el passat, però aquest muntatge expositiu, comissariat per Ramon Casalé, ens endinsarà amb sentiments, expressions, records, frustracions, pors, però també somnis.

Tots tenim una habitació plena de moments, vivències, de capítols del passat i alguns que encara s’han d’escriure, de calaix gegant on es guarden tota mena de coses. I L’habitació del darrere que es podrà visitar fins al 20 d’abril a la pinacoteca del municipi del Maresme, és un habitacle amb obra potent, forta, sempre en diàleg amb l’element mediterrani que tant impregna Vilassar de Mar i l’obra de l’artista. Però d’aquest toc mediterrani, ens transporta també als múltiples viatges de Laura Iniesta, del regust oriental a partir de traços negres i vermells que tant es vincula amb la Xina i ho explica amb quatre paraules potents com “l’art no té fronteres”.

A partir d’aquestes obres exposades, Iniesta s’endinsa en un món personal, en una abstracció que expressa el seu propi univers i ho fa amb creativitat i imaginació, dos conceptes molt arrelats en la seva obra i amb quatre dècades vinculades al món de l’art. “L’art és la meva salvació i és el meu refugi”, un refugi que obre amb una habitació i un treball que busca elements del passat amb el present, sempre amb el principi del color on expressi estats emocionals diferents.

Cal obrir la porta d’aquesta habitació personal de Laura Iniesta i reviure emocions llunyanes, algunes de properes, de la passió que descriu cada una de les obres al Museu Enric Monjo i d’un traç on l’atzar agafa protagonisme i un simbolisme propi de l’artista. És com un mirall del seu món íntim, de desitjos i de trobar respostes a diferents interrogants. No hi ha indiferència, ja que una vegada es tanqui la porta, l’espectador finalitzarà commogut a través de gestualitat, obra matèrica, pintura directa de gran impacte visual, on alhora junta elegància, equilibri i estètica.

Com explica Laura Iniesta, tanca una mica el cercle dels últims anys, com una mena d’alfa i omega, amb aquest fluir d’aspectes de la vida quotidiana mitjançant una línia, un traç, una forma o una taca. El buit també tindrà el seu protagonisme que dona forma a una síntesi formal pictòrica que ja caracteritza el seu art. L’habitació del darrere serà un reguitzell d’emocions, sentiments, en un constant diàleg entre artista i espectador.