Exposicions

Joana Cera i Bernad: extremidades para unir extremos

Ajuntar els extrems, Joana Cera i Bernad (2001)

bonart madrid - 04/03/25

La Sala d'Exposicions del Centre Cultural-Llibreria Blanquerna de Madrid inaugura el pròxim 6 de març una nova proposta artística de Joana Cera i Bernad (Barcelona, 1965), un recorregut visual marcat per la seva mirada personal sobre la dualitat i la immanència. Tot i que va començar en l’escultura, l’artista ha explorat altres disciplines com el vídeo, la ceràmica i la instal·lació, creant un univers propi on els materials conviden a la reflexió.

Aquest esperit lliure, innovador i exploratori de Cera serà el protagonista de l’exposició Extremidades para unir extremos, que oferirà una mirada a la seva trajectòria. Més que una retrospectiva, es tracta d’una immersió en el seu llenguatge artístic, caracteritzat per la investigació dels límits, les fronteres i les connexions entre elements aparentment antagònics. Cera explora la paradoxa com a eina per revelar les contradiccions internes dels materials i qüestionar nocions preestablertes sobre la dualitat del món.

Una papallona diürna i una papallona nocturna es miren, Joana Cera i Bernad (2009)

El seu procés creatiu pretén il·luminar noves perspectives, convertint la materialitat en una finestra cap a imatges latents a través de l’experimentació. En aquest context, Cera destaca la importància del procés creatiu com a acte intuïtiu i personal. La seva obra no és només el resultat final, sinó també el camí que recorre per arribar-hi. Tal com assenyala, sovint la poètica de les seves peces resideix més en la concepció inicial de la idea que en el resultat final, ja que el procés d'execució sol ser un moment de sorpreses i descobriments. Cera admet que la intuïció és fruit d'una escolta aguda i atenta, que fa que el treball no sigui només una qüestió d'atzar, sinó una coherència pròpia de cada moment creatiu, on els materials s'uneixen de manera orgànica.

Tot i que la seva obra no s’inscriu dins un únic moviment, s'hi pot intuir certa influència de les avantguardes del segle XX, com el dadaisme, l’arte povera o l’art conceptual. No obstant això, més enllà de referents específics, Cera reconeix que es guia per la coherència amb la idea que vol expressar. Com ella mateixa explica, encara que la puguin considerar una artista formalista per la seva recerca de la bellesa, el seu interès no rau en les qüestions formals, sinó en el concepte que els materials li permeten transmetre. Per això, es mostra reticent a ser etiquetada com a escultora, ja que no són els materials els que la defineixen, sinó la seva capacitat per fer emergir idees a través d’ells.

20 dits. Enfonsar els dits dins la terra. Omplir., Joana Cera i Bernad (2015)

Aquesta constant dialèctica entre contraris fa que l’obra de Cera evoqui certament el pensament taoista. De fet, va iniciar el seu camí en l’escultura amb un exemplar del Tao Te Ching. La seva recerca artística ha estat sempre paral·lela a un profund interès per la filosofia, l’antropologia i l'espiritualitat, convertint l’art en una via d’exploració que va més enllà de la mera percepció visual per esdevenir també una indagació existencial.

Extremidades para unir extremos, que es podrà visitar fins al mes de maig, és, per tant, una exploració dels interrogants que han marcat la trajectòria de Joana Cera i una oportunitat per endinsar-se en el seu univers personal. La mostra, que s’emmarca dins del programa Punts de Fuga de la Fundació Vila Casas—una iniciativa que, des de 2015, porta l’obra dels artistes de la col·lecció més enllà dels seus espais expositius habituals—, s’inaugurarà amb la presència de l’artista, la comissària Natàlia Chocarro Bosom, el director de la Fundació Vila Casas, Joan Torras i Ragué, la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernàndez Almodóvar, i la delegada del Govern a Madrid, Núria Marín Martínez. Mitjançant aquesta col·laboració amb institucions culturals nacionals i internacionals, la fundació busca difondre i promoure l’art contemporani català, i, en aquest sentit, la presència de Joana Cera a Madrid suposa un pas més en aquest procés d’expansió i diàleg amb nous públics.