Una trentena d’obres de pintura i escultura de Laura Iniesta (Barcelona, 1955) estaran exhibides fins a finals d'abril al Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar. La mostra, titulada L’habitació del darrere, està formada per obres creades per l’artista durant els darrers deu anys, així com per algunes de nova creació.
Amb aquesta mostra, Iniesta ens remet al passat, al subconscient, a totes aquelles imatges mentals nascudes i desenvolupades al llarg de la vida, a aquell lloc on conviuen en secret les nostres pors, els nostres perquès i els nostres desitjos més ocults, i on no hi ha més regles que les marcades per la mirada. Amb el títol de L’habitació del darrere, Laura Iniesta s’endinsa en el seu món personal. Un món on el subconscient ens indica que l’abstracció es pot expressar de diferents maneres, totes elles dins d’un univers on la realitat es percep interiorment, fugint de tot allò que és prescindible per arribar a allò essencial, com són la creativitat i la imaginació, tal com podem comprovar en la present exposició.
Segons el comissari de l’exposició, Ramón Casalé Soler, “el seu treball no deixa indiferent ningú, pel fet que la seva pintura és oberta, lliure i apassionada, on afloren innumerables aspectes de la vida quotidiana, encara que no s’albiren a primer cop d’ull, però que d’alguna manera hi són presents, sigui mitjançant la taca, el traç, el collage, la cal·ligrafia, la matèria o simplement la línia que travessa l’espai. A més, l’espai buit adquireix més protagonisme respecte a etapes anteriors, així com l’ús del blanc i negre, cosa que ens dóna la idea que existeix una determinada síntesi formal. Tanmateix, hi ha una sèrie d’elements simbòlics dels quals només la pròpia artista coneix el seu veritable significat”, i afegeix que “és cert que Laura Iniesta ens fa avinent que la seva obra és una mena de mirall que reflecteix el seu món més íntim, tant si fa referència al seu treball més recent com si es tracta d’èpoques anteriors, quan s’introduïa dins del terreny de la figuració mitjançant l’hiperrealisme i el realisme màgic”.