Primer va ser l’Espai 10, actiu des del 1978, després arribaria l’Espai 13 a la Fundació Miró de Barcelona i passen els anys amb una programació plena d’art contemporani, de potència expositiva, artistes, vitalitat, dinamisme, sempre a partir de la difusió de tendències del moment amb cicles com l’actual. El 2025 arriba amb una nova programació, com des d’aquí, amb comissariat de Carolina Jiménez, examinant vincles entre art i lloc per imaginar formes alternatives de convivència.
Quatre exposicions d’artistes per crear un viatge expositiu amb Josu Bilbao, Paula García-Masedo, Ludovica Carbotta i Marwa Arsanios. Propostes que neixen a partir de diferents qüestions i interrogants que deriven de Carolina Jiménez. Què separa l’aquí de l’allà? Qui té dret de convertir-se en membre d’una comunitat? Quan podem dir que realment pertanyem a un lloc? Què implica dir “nosaltres”? Com es pot construir comunitat sense lloc? Com es poden practicar formes de solidaritat i convivència sense caure en maneigs extractivistes, apropiacionistes o parlar en nom d’altres?
El tret de sortida el marca Josu Bilbao (Bermeo, 1978) amb negarràk-negarrà. Un muntatge a l’Espai 13 que parteix del punt de partida d’una possible obertura de la sala -sempre captiva a l’espectador i visitant baixar les escales i posar rumb a aquesta sala tan important de la Fundació Miró-, cercant una exploració sensible dels canvis acumulats en la seva arquitectura al llarg dels anys.
L’artista basc ha creat una intervenció delimitada vinculant dimensió, espai i temps sobre uns respiradors concebuts al seu dia per l’arquitecte de l’edifici Josep Lluís Sert. Bilbao interroga el mateix espai expositiu amb una instal·lació/intervenció efímera dins d’una sala que dona lloc a escoltar aquest mateix espai, amb música i so d’Estanis Comella. Un fil que dona tota l’atenció a l’element receptiu, sensible i sensorial, sempre en paral·lel a la manera de crear de l’artista, on llenguatge i oralitat en llengües en extinció sempre estan presents per ampliar i enlairar-se cap a l’escultura com a pràctica material i sensible que produeix espacialitat física i sensorial.
Fins al 30 de març es podrà visitar negarràk-negarrà, establint aquesta superposició entre l’espai arquitectònic i l’objecte artístic desenvolupat en conversa amb l’estudi d’arquitectura GOIG (Pol Esteve Castelló i Miquel Mariné Núñez). Una proposta, la primera d’aquest cicle comissariat per Carolina Jiménez, on s’interpel·la a l’espai i la relació que podem tenir amb el lloc i que planteja com aquest lloc per condicionar l’art. El testimoni l’agafarà Paula García-Masedo que iniciarà la seva exposició el 10 d’abril fins al 29 de juny.
negarràk-negarrà, Josu Bilbao (2025)