Disputa per una llosa de travertí del Pavelló Mies van der Rohe

La llosa de travertí del Pavelló Mies van der Rohe, que formava part de l’exposició La Prenyada de l'artista Stella Rahola Matutes i l'arquitecte Roger Paez a la galeria Fuga de Barcelona, s'ha convertit en el centre d'un conflicte després que els autors intentessin vendre-la per 28.000 euros i la Fundació Mies reclamés la seva devolució, al·legant que és patrimoni públic.

La instal·lació La Prenyada s'inscriu dins un projecte acadèmic de Rahola Matutes i Paez titulat Inviting Life, realitzat en el marc del Màster d'Arquitectura Efímera i Espais Temporals (MEATS) d'Elisava el 2023. Segons va explicar Rahola Matutes, el projecte va sorgir d'una llosa trencada que els artistes van recollir i portar a la universitat. Inicialment, no van revelar als estudiants d’on provenia la peça i la seva intervenció al Pavelló Mies tenia com a objectiu explorar la relació entre el travertí i l’aigua, a través d’accions efímeres que buscaven revelar la vida que es generava en aquest espai tan emblemàtic. La Fundació va cedir la llosa amb l'objectiu de facilitar aquesta recerca i poder mostrar-la en tallers, sempre sota la condició que la peça restés a disposició de la Fundació com a propietària del material. La Fundació Mies va deixar clar que la llosa no era propietat dels artistes, ni podia ser comercialitzada sense la seva autorització. Aquesta situació, però, no va ser comunicada a la galeria Fuga fins al moment de la inauguració, el darrer 22 de gener.

Instal·lació La Prenyada a la Galeria FUGA.

En aquell moment, la galerista Maria Costafreda va ser informada per Rahola Matutes que la peça no es podia vendre, fet que va causar el seu desconcert, ja que no es plantejava que la peça fos propietat d’una institució pública. El mateix dia, la Fundació Mies va intervenir, sol·licitant la retirada de la peça de la venda i la seva devolució immediata. Més tard, però, la Fundació Mies va acceptar que la peça es mantingués exposada durant el temps estipulat per la galeria, deixant clar que no se'n podria realitzar cap transacció. A partir d'aquí, es van iniciar converses entre la galeria, els artistes i la Fundació per intentar resoldre la situació, però no es va arribar a cap acord satisfactori.

Costafreda lamenta la manca de comunicació prèvia i critica la gestió de la situació per part de la Fundació Mies van der Rohe. En aquest sentit, destaca que, com a galeria emergent, no té la capacitat ni el poder per negociar amb les institucions com ho farien altres galeries més establertes, i s’ha sentit en una situació de vulnerabilitat davant les accions d’artistes i institucions. A més, ressalta que la galeria sempre ha treballat per donar suport als artistes, i que aquest tipus de confusions no haurien d’haver-se produït si la titularitat de la peça s’hagués aclarit des del principi. La galeria Fuga vol visibilitzar aquests fets per prevenir possibles abusos en el sector i defensar una gestió més equitativa i respectuosa entre tots els agents implicats. Pel que fa als artistes, Rahola Matutes s’ha mostrat discreta davant la situació, expressant sentir-se “vulnerable”, però evitant comentar els motius per posar a la venda la llosa del pavelló o la seva relació amb la Fundació.