Opinió
Un aparador per a l’art fet a Andorra
La revista Bonart celebra enguany el seu vint-i-cinquè aniversari i, des del Govern d’Andorra, ens congratulem que, número rere número, aquest projecte de divulgació de l’art s’hagi anat consolidant i hagi esdevingut, alhora, aparador i dinamitzador de la creativitat dels territoris de parla catalana. Per a un país com Andorra, amb limitacions inherents a la nostra dimensió, però un dinamisme artístic i cultural més que notable, és una sort haver pogut comptar, i seguir comptant, amb l’entusiasme i el suport de l’equip editorial, que ha tractat l’art i els artistes andorrans amb interès i la mateixa cura que mereixen els creadors d’arreu.
L’art andorrà necessita oportunitats de projecció internacional i establir sinergies amb l’univers artístic més enllà de les nostres fronteres, començant, és clar, per l’entorn més proper. En aquest sentit, vull agrair a Bonart que s’hagi fet ressò de l’activitat artística al país, tant d’exhibició com de creació, d’iniciativa pública o privada, i que, amb cada article, amb cada entrevista, hagi contribuït a difondre el talent nascut en aquest racó del Pirineu, però que aspira, com tot l’art, a ser universal. Més enllà de divulgar la programació, les exposicions o els festivals, més enllà de donar a conèixer artistes i promotors de les arts, Bonart és també una plataforma per a l’intercanvi i el coneixement mutu. D’aquesta manera, la revista ha permès posar en contacte els creadors andorrans amb entitats artístiques de l’àmbit cultural que abraça, fet que ve a sumar-se a les diferents accions que, des d’Andorra, duem a terme en favor de la internacionalització del nostre art.
El diàleg, és clar, és en els dos sentits, i el fet de ser presents a la revista ens connecta a la resta de continguts i, per tant, a l’activitat artística dels altres territoris. Ens obrim, així, a mirades i propostes que, d’una altra manera, ens podrien arribar a passar desapercebudes. En definitiva, la tasca de Bonart acaba situant-se al cor mateix dels processos artístics, esdevenint-ne motor i no només altaveu. La trajectòria d’aquests vint-i-cinc anys avala la qualitat de la revista, dels professionals que hi treballen, i sobretot la vocació que l’art dels territoris de parla catalana pugui interlocutar, al mateix nivell, amb l’art de qualsevol altra part del món. Per tant, l’únic que em queda per fer és felicitar la revista Bonart i tot el seu equip, i desitjar-vos una llarga vida al servei d’una de les expressions més sublims de la humanitat: l’Art amb majúscules.
Et poden
Interessar
...
