Marta Palau: terra, cos i identitat

El Museu Tàpies obre les portes a Marta Palau. Els meus camins són terrestres, una retrospectiva que reivindica l'herència d'aquesta artista catalana, nacionalitzada mexicana, i posa en diàleg la seva trajectòria amb les tensions del nostre temps. El títol de l'exposició, que fa referència a una mostra que Palau va presentar el 1985 a Mèxic, encapsula el seu pensament: la terra com a matèria, com a llar, com a frontera i com a origen.

Des d'Albesa, el poble de Lleida on va néixer el 1934, fins a Ciutat de Mèxic, on va morir el 2022, Palau va construir un llenguatge artístic singular que aborda el desplaçament, el territori i la identitat. L'exili dels seus pares el 1941 la va portar a Tijuana, un espai fronterer que va deixar una empremta profunda en la seva obra. Amb una mirada que connecta la tradició indígena amb les avantguardes, el seu treball aborda el dolor i la resistència, la pèrdua i la reconstrucció.

L'exposició reuneix dibuixos, pintures i grans instal·lacions tèxtils, acompanyades de documents del seu arxiu personal mai exposats fins ara i es vertebra a partir de dos conceptes essencials: la terra com a espai de migració, exili i acollida, i el cos com a testimoni del trauma i la superació, capaç de fecundar. El recorregut s'inicia amb dues peces clau: Cascada i Ilerda V, un tapís que ret homenatge a la seva terra d'origen. La seva relació amb el tèxtil, fruit de l'aprenentatge amb Josep Grau-Garriga, es reflecteix en la manera de treballar la matèria, donant volum a les fibres i convertint els materials senzills en artefactes carregats de significat.

Cascada (1978) i Ilerda V (1973), Marta Palau

Aquesta exposició no només vol mostrar l'obra de Palau, sinó també recuperar figures clau de la història de l'art que han quedat al marge dels discursos hegemònics. Com afirma la comissària Imma Prieto, "El treball de Marta Palau restitueix la nostra memòria i la nostra història, obrint espais de reflexió i resistència." Marta Palau no es va limitar a crear, sinó que també va impulsar estructures de suport a l'art a Mèxic, amb una presència destacada en esdeveniments internacionals com la Biennal de São Paulo o la de l'Havana. Malgrat ser reconeguda primerament a Brasil i Cuba que al seu propi país d'adopció, la seva influència a Mèxic es va consolidar amb el temps, fins a rebre el Premi Nacional de Ciències i Arts el 2010.

Xaman de la terra guerrer, Marta Palau. Col·lecció Gassol Palau

Segons la seva filla, Marta Gassol, Marta Palau va ser una dona apassionada per Mèxic i la seva cultura, una artista incansable i innovadora que va demostrar que l'art pot néixer dels materials més humils. Els feminicidis i la violència de gènere van marcar una etapa crucial en la seva obra, orientant-la cap a una exploració del poder del femení i la memòria ancestral. Ara, Marta Palau torna a Catalunya i arriba al Museu Tàpies, un espai on la seva obra es troba amb les d’un dels seus grans referents, Antoni Tàpies. Els dos artistes compartien una mirada sobre el cos i la matèria, explorant-la des d'una dimensió tel·lúrica i alquímica. Palau, que en diverses entrevistes reivindicava la influència de Tàpies, estableix així un vincle profund entre el seu llegat i el d’un dels grans noms de l’art contemporani.

Naualli, Marta Palau. © MUAC/UNAM. Comodato Julian Varela Gassol