Helios Gómez: compromís i memòria històrica

L’art d’Helios Gómez s’ha convertit en memòria i testimoni d’una època, i ara, gràcies a la donació del seu fill, el MNAC ha rebut un important conjunt de la seva obra, una aportació que ajudarà a entendre millor la trajectòria de Gómez i el seu context, des de les seves primeres etapes fins a la postguerra.

La col·lecció cedida inclou sis pintures a l’oli, vint-i-set dibuixos i un llibre, totes procedents de la col·lecció personal de l’artista, un dels fons més rellevants que fins ara es mantenien en mans privades. A aquest conjunt s’afegeixen tres olis que ja estaven en dipòsit al museu i que ara han estat adquirits formalment: Evacuació, Agre andalús i Dolor aerotransportat (paracaigudes amb ull), exposats de manera permanent a les sales dedicades al Surrealisme i a la Guerra Civil.

Nascut a Sevilla el 1905 i establert a Barcelona, Helios Gómez va ser pintor, però també va exercir com a cartellista, poeta i activista, sent una de les veus més destacades de l’avantguarda gràfica i política. Autodefinit com a gitano, anarquista i comunista antiestalinista, va formar part del Sindicat de Dibuixants de Catalunya i va utilitzar l’art com a eina de denúncia. Va viure intensament els esdeveniments polítics del seu temps i, durant la Guerra Civil, va participar activament en la lluita republicana, combinant la seva tasca de soldat amb la producció artística i propagandística. Un dels seus projectes més coneguts és la Capella Gitana de la presó Model de Barcelona, una obra que va pintar mentre complia condemna entre 1945 i 1954 i que actualment es troba en procés de recuperació.

Helios Gómez davant d’un dels seus cartells. MNAC

Les obres cedides al MNAC mostren un Helios Gómez en plena maduresa creativa, especialment en les pintures dels anys 40 i 50. Allunyant-se del traç sintètic i el grafisme en tinta que el va fer famós durant els anys 30, aquestes peces revelen un llenguatge més complex i introspectiu, amb influències surrealistes i visions oníriques. Un exemple d’això és Desesperació, un oli que presenta un presoner d’ètnia gitana i que sembla reflectir l’experiència personal de l’artista a la presó. Entre les obres més destacades es troba també Transfixió, que evidencia una exploració simbòlica de la realitat, així com Tauromàquia abstracta, un experiment amb l’abstracció que va quedar com un camí interromput per la seva mort prematura.

Transfixió, Helios Gómez (1947). MNAC

Més enllà de les pintures, la donació inclou tres guaixos dels anys 20. Lluny del seu estil més conegut, aquestes peces sobre paper juguen amb un cromatisme inusual i influències que van des de Matisse fins a l’Art Déco, tot mostrant un vessant més experimental. També es pot trobar una sèrie de dibuixos a tinta xinesa sobre la Guerra Civil, inclosos dins la sèrie Horrors de la guerra, amb imatges com les d’un bombardeig en una escola o refugiats amagats al metro de Barcelona. El conjunt es completa amb altres dibuixos a llapis i tinta, alguns d’ells encara per estudiar i documentar.

Amb aquesta incorporació, el MNAC esdevé el centre de referència per a l’obra plàstica d’Helios Gómez, alhora que reforça el seu discurs sobre l’art de la Guerra Civil i els seus testimonis visuals. La col·lecció permanent del museu ja comptava amb prop d’un centenar de peces de diferents artistes vinculades a aquest període convuls, però les obres d’Helios Gómez hi aporten una nova dimensió, especialment pel seu caràcter combatiu i la seva profunda càrrega social.

Horrors de la guerra. Evacuació, Helios Gómez (1937). MNAC