Brutal/Feral: arquitectures en conflicte

Brutal/Feral és una proposta que confronta dues visions arquitectòniques i urbanístiques en un moment clau per al futur de les ciutats. La mostra, comissariada per Andrés Hispano amb la col·laboració d'Ingrid Guardiola, reuneix les obres de Marcel·lí Antúnez, Marta Bisbal Torres, Albert Coma, ISSA (Island School of Social Autonomy), Laura Lio, Dani Montlleó i Txema Salvans, establint un diàleg entre dues perspectives aparentment oposades.

Mentre que el brutalisme es caracteritza per la rigidesa del formigó, els grans blocs arquitectònics i un model de ciutat basat en la propietat i la seguretat, el feral explora la integració de l'espai urbà amb la natura, les ruïnes i les formes d'habitatge més orgàniques. Un clar exemple d’aquesta arquitectura es pot observar en ciutats parcialment abandonades, on la vegetació i la fauna han anat recuperant l’espai, com l’antic barri de Prípiat a Ucraïna o determinades zones de Detroit, on la natura ha colonitzat edificis en desús. Així mateix, el feral es manifesta en iniciatives urbanes contemporànies, com la transformació d’infraestructures en parcs urbans, a l’estil del High Line de Nova York o el Parc de les Glòries a Barcelona, que prioritzen la biodiversitat en l’entorn urbà. Aquest enfocament esdevé especialment rellevant en el context de la crisi climàtica, que obliga a replantejar la relació entre les persones, les ciutats i el medi ambient.

Salvaxe, salvaxe, Emilio Fonseca (2024)

Aquesta mostra no es limita als espais expositius, sinó que també s’estén a l’espai públic i inclou un programa d’activitats complementàries, com projeccions, presentacions de llibres, un seminari i visites comentades. Entre les obres destacades hi ha les videoinstal·lacions de Marta Bisbal, que exploren la presència del brutalisme al cinema; la torre de residus i objectes d'Albert Coma, que reflexiona sobre la deixalla i la memòria col·lectiva; i la instal·lació fotogràfica de Txema Salvans, que analitza les paradoxes de l’habitabilitat urbana. Així mateix, es podrà veure com algunes ciutats han incorporat estructures ferals, com la reutilització de fàbriques en desús per convertir-les en espais comunitaris, com el Casal de Barri Pou de la Figuera a Barcelona, o l’ús d’espais abandonats com a horts urbans a Berlín. Un altre punt destacat serà la instal·lació interactiva d’ISSA, que convida els espectadors a imaginar nous models d’habitatge basats en la col·laboració i l’autogestió. Aquesta proposta s’inspira en experiències reals, com les comunitats autogestionades de Christiania a Copenhaguen o el barri Can Batlló a Barcelona, exemples d’una arquitectura espontània i participativa que es desenvolupa al marge de la planificació institucional.

Brutal/Feral,  que s’inaugura avui i es podrà visitar fins al maig, forma part del cicle De rerum natura, que proposa una mirada crítica sobre com volem construir les ciutats del futur. En aquest marc, es duran a terme tallers educatius dirigits a estudiants d’arquitectura i urbanisme, amb l’objectiu d’explorar noves formes d’intervenció en l’espai públic. Els visitants també podran participar en rutes guiades per espais urbans de Girona que exemplifiquen aquestes dues visions arquitectòniques, com la Delegació d’Hisenda, representativa del brutalisme, i els espais naturals recuperats al voltant del riu Onyar, que il·lustren una aproximació més feral a l’urbanisme.

Natura Centrum Est, Rua acció-participativa, Marcel·lí Antúnez