Notícies
Mor Maria Rosa Furriol
Des d’aquest passat dilluns 17 de febrer, el món de l’art contemporani de Barcelona està de dol per la pèrdua d’una de les seves figures més emblemàtiques: la galerista Maria Rosa Furriol. Una de les més veteranes i influents de la ciutat, ens ha deixat un llegat inestimable en el panorama cultural.
En els seus inicis, Maria Rosa va agafar les regnes de la galeria Eude de Barcelona (situada al carrer Consell de Cent, número 278) en el moment en què la seva germana, Fina Furriol, que la va inaugurar el 1975, va caure malalta l’any 2004. El 2007, la Fina va morir i la Maria Rosa va decidir continuar amb el negoci de la galeria, malgrat que fins aleshores havia exercit de professora de llengua castellana i anglesa. Un dels moments més destacats de la seva trajectòria professional com a galerista va ser l’any 2011, quan va recollir el Premi ACCA de l’Associació de la Crítica d’Art de Catalunya per la millor exposició, titulada 'Expressionisme abstracte: Alechinsky, Appel, Dubuffet, Hartung', en la categoria de galeries d’art modern i de recerca històrica.
'La botte à nique', Dubuffet (1973)
Des dels seus inicis, la galeria Eude ha organitzat exposicions temporals dedicades a l’obra gràfica i a la fotografia d’artistes rellevants tant a escala nacional com internacional.
A partir d’avui, dimecres 19 de febrer, es durà a terme la seva vetlla al Tanatori de les Corts de Barcelona de 16:00 a 20:00 hores, i dijous 20 de febrer se celebrarà el funeral de la Maria Rosa a partir de les 13:00 hores al mateix tanatori.
En memòria d’una clienta fidel i gran amiga
Aquest passat 17 de febrer a la tarda ens va deixar la Maria Rosa Furriol, una de les nostres lectores més fidels i una gran amiga de la nostra revista, una bonartiana de les autèntiques. Des de l’equip editorial, volem expressar el nostre més sentit condol per aquesta pèrdua irreparable i compartir el nostre dolor amb la seva família, amics i totes les persones que van tenir la sort de conèixer-la, especialment la Carmen, la Silvia i l’Esther, les seves incansables treballadores de la galeria Eude.
Jo recordo que sempre les anava a visitar a la galeria i m’ho passava molt bé amb elles, conversant, berenant i rient amb “les meves girls” o “les chicas de oro de Consell de Cent”. Sobretot, recordo l’última vegada que em va trucar aquest passat estiu. Jo estava al jardí de casa, malalta, i tot i així, ella, des de la seva residència, on la cuidaven, només pensava en la feina. Em va comentar que estava contenta de com havia anat la mostra de la Maria Girona, 'Flors i Ocells', i que tenia ganes d’anunciar i fer un escrit sobre l’exposició de Jaume Plensa a la seva galeria. Amb la seva veu enèrgica i decidida, em va transmetre un missatge molt poderós: els del món de l’art no ens podem rendir mai!
Maria Rosa, amb la teva passió per l’art i la cultura has estat una inspiració per a una generació de homes i dones com jo. Em sento molt afortunada d’haver-te conegut i compartit aquest camí amb tu fins al final dels teus dies. Sempre et recordaré amb un gran afecte i, sobretot, amb una gran admiració. El teu llegat i el teu entusiasme pel món de l’art continuaran sempre presents entre tots nosaltres.
Moltíssimes gràcies per tot, mai t’oblidarem!
Et poden
Interessar
...
