La passió per l’art i la necessitat imperiosa d’expressar els seus sentiments de manera plàstica van portar Xavi Carbonell (Alcoi, 1971) a endinsar-se en el món de la pintura fa més de dues dècades. Les seves influències no provenen només d’artistes consagrats com Basquiat, Cy Twombly, Saura i altres representants de l’Expressionisme Abstracte, sinó també dels gargots espontanis dels més petits. El seu interès per l’art infantil es manifesta tant des d’un punt de vista formal—on els elements iconogràfics esbossen traços que semblen sorgits de la mà d’un nen—com en l’elecció dels temes. A través de les seves obres, ens convida a submergir-nos en el seu univers particular, un espai on, gairebé sense adonar-nos-en, acabem buscant la nostra pròpia connexió. Les seves creacions es poden veure en diferents galeries de Nova York—on treballa habitualment—, així com a la Xina i, ara, a Barcelona. A més, participa en nombroses fires d’art nacionals i internacionals.
Un dels trets distintius de la seva obra és la seva paleta cromàtica vibrant i lluminosa. Als inicis de la seva carrera, predominaven els tons foscos com el negre, el gris i els marrons. Progressivament, però, ha anat incorporant colors més vius, com el vermell i el rosa, fins a arribar a les actuals esquitxades de tons fluor que caracteritzen les seves peces més recents.
'Untitled', Xavi Carbonell
No obstant això, el color en la seva obra no està associat a cap estat d'ànim. Segons Xavi Carbonell, cada obra li suggereix un color diferent. Utilitza el negre, el marró, el vermell o el rosa sense cap connotació prèvia. “Quan estic pintant una obra d’art no penso en el color; tampoc és que ho vegi en blanc i negre, però és quan arribo a resoldre el llenç quan realment sorgeix”, comenta l'artista.
En les obres que conformen l'exposició, que es pot veure a Barcelona fins al 28 de març, hi ha dues influències clares: l'expressionisme abstracte americà i l'art infantil. Pintar com un nen significa aconseguir desconnectar-se i tornar a aquella innocència infantil que, amb el temps, perdem. “No només pinto el que veig, sinó el que sento”, explica Xavi Carbonell sobre el seu procés creatiu. Endinsant-nos en les seves obres, ens trobem amb una infinitat de personatges amb cabelleres acolorides i ulls grans. Són éssers fantàstics fruit de la imaginació o personatges reals interpretats de manera personal. Multitud de figures que es superposen i s’amunteguen en un mateix llenç, com si cada obra fos un univers propi, on, alhora, podríem descobrir-nos a nosaltres mateixos.
A l'exposició es poden veure algunes obres sobre tela, però la majoria dels treballs estan realitzats sobre paper, d'aquí el nom de la mostra. En aquestes obres en paper, els dibuixos es concentren i l’espai en blanc adquireix una importància essencial, amb l’equilibri entre ambdós elements com a clau del seu missatge.
'Untitled', Xavi Carbonell
Et poden
Interessar
...
