Manuel Velasco i Carlos Morago a la Sala Parés

La Sala Parés acull, fins al març, dues exposicions individuals a partir de les propostes artístiques de Manuel Velasco i Carlos Morago.

‘Huellas del paraiso’ és la proposta de Manuel Velasco (Valladolid, 1966), una obra que destaca per les seves característiques plàstiques i per la textura. Les seves teles creen un trompe-l’oeil que ens fan pensar que treballa directament sobre planxes de metall. L’artista ha desenvolupat una tècnica pròpia a base d’experimentació mitjançant la qual utilitza ferro micronitzat aplicat sobre tela la qual seguidament oxida químicament i on aplica diferents pintures i esmalts i assoleix resultats de gran riquesa material i cromàtica. Acostuma a treballar sèries a partir d’un tema que li serveix de fil conductor conceptual entre les diferents obres on gairebé sempre està present la idea de mur o teló, referència directa al Mur de Berlín i a la separació física i ideològica de la societat durant la seva joventut. La seva proposta artística es troba entre la representativitat i l’abstracció, i planteja una frontera estreta, gairebé inexistent, que es dilueix per mitjà de petits detalls i matisos.

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Salamanca, exposa a la Sala Parés des de 2020, i també ho fa amb regularitat a altres ciutats espanyoles, així com a Bèlgica, França i Portugal. La seva característica personalitat artística ha portat la seva obra a ser reconeguda amb diferents premis i formar part d’algunes importants col·leccions tant privades com públiques.

'Horitzó', Manuel Velasco

Per altra banda, l’obra de Carlos Morago (Madrid, 1954) plasma espais buits i austers, serens i equilibrats, il·luminats amb una llum suau i clara la qual li permet explorar una riquíssima gamma de grisos i blancs que són els colors més presents a la seva paleta. Construeix escenes d’una gran força lírica, impregnades d’una atmosfera enigmàtica, gairebé metafísica. Crea espais deshabitats i silenciosos on demostra ser el mestre de les absències, mostrant, alhora, un gran interès pels espais interiors. A vegades, aquests són observats a través de portes o finestres entreobertes que, malgrat axó, queden quasi totalment ocults, jugant amb el suspens i creant imatges inquietants. En d’altres, s’obren a vistes panoràmiques de ciutats, o deixen entreveure jardins i patis interiors, on alguns elements vegetals, descrits admirablement, aporten un contrast que crea una esplèndida harmonia de colors i formes. Els seus bodegons són summament poètics. Pinta especialment flors i plantes, però també ceràmiques i altres elements solitaris els quals destaquen per la seva vitalitat i cromatisme sobre uns fons que envaeixen bona part de la composició.

Carlos Morago exposa a la Sala Parés des de 2009 i la seva obra s’ha presentat en diverses ocasions a França, Alemanya, Anglaterra, Mèxic i Bèlgica, i també Madrid i altres ciutats de la península.

'Saló', Carlos Morago