Exposicions
Bernardí Roig al MAN: noves narratives
El Museu Arqueològic Nacional es desperta amb 6 noves peces datades al segle XXI. Es tracta de la nova exposició de Bernardí Roig (Mallorca, 1965), Caps i Bous. El tercer cuerno. L'exposició, organitzada pel Ministeri de Cultura en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, obre les seves portes al públic el 22 de gener amb motiu de la Fira Internacional de Turisme (FITUR) a Madrid, amb l'objectiu de promoure la cultura balear fora del territori insular.
Les peces sobre les quals s'articula la mostra de Bernardí Roig són els Bous de Costitx, tres escultures de bronze a la cera perduda trobades al Santuari de Son Corró, pertanyents a la cultura talaiòtica (V-III a.C.). Aquests majestuosos caps van ser descobertes l'any 1895, mentre es duien a terme unes tasques d'ampliació a prop del recinte talaiòtic de Son Corró, un santuari que va estar en funcionament des del segle V a.C. fins a la conquesta romana. Concretament, aquests dos caps de toro i el cap de vedella donen compte del culte que rendien les societats autòctones de les Illes Balears a una divinitat amb forma d'animal.
Concebudes com unes de les peces més emblemàtiques del patrimoni històric de Mallorca, s'han convertit en l'eix central d'El tercer cuerno (2024), l'obra que dóna nom a la mostra. La instal·lació situada a la Sala 12 del museu es compon d'una imponent torre de llum, inspirada en el monument de Pou Moro, que aixopluga en el seu interior un cap de toro amb un tercera banya daurada.
La torre de Roig dialoga amb el sepulcre datat al segle VI a.C. com una presència fantasmagòrica que és inherent a tots els objectes que habiten el museu. El tercer cuerno és la metàfora que dóna compte sobre "la veritat de l'objecte trobat", i que alhora creix en funció de les noves narratives que es generen entorn d'aquest objecte.
El discurs curatorial neix de la combinació entre l'univers conceptual de l'artista juntament amb les peces emmarcades en la Protohistòria i la Hispània romana. Entre les peces trobades al jaciment de Costitx, faltava el Cap del Dimoni Cucarell (2024), inspirat en els siurells, figures realitzades en fang cuit pertanyents a la cultura popular mallorquina.
Al Fòrum del Pati Romà apareixen noves presències fantasmagòriques, aquesta vegada sobre un gran llençol negre. Las Cabezas blancas (2024) és l'obra que reflecteix, gairebé com un somni, les testes absents d'època imperial. Continuant el trajecte fins al Pati Sud, una altra obra participa en el discurs sobre l'"absència", tan "present" en la mostra. Entre l'arxipèlag de caps imperials de marbre, en sobresurt un que es distingeix de la resta: el Cap d'Anibal J. (2024). Aquesta peça subratlla en color daurat la memòria de l'element que un dia va imprimir caràcter al rostre dels emperadors retratats a la sala: el nas.
Fins al 25 de maig es podrà gaudir de la proposta contemporània de Bernardí Roig al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.
Et poden
Interessar
...
