David Lynch: més enllà del cinema

Tot i ser conegut arreu del món per pel·lícules com Eraserhead (1977), Blue Velvet (1986), Mulholland Drive (2001) o la sèrie de culte que va redefinir la televisió, Twin Peaks, David Lynch (1946-2025) va desenvolupar en paral·lel una trajectòria en les arts plàstiques i visuals, revelant una creativitat que anava molt més enllà de la gran pantalla. Abans de consolidar-se com a cineasta, Lynch es va formar en diverses escoles d'art, com la Corcoran School of Art and Design de Washington o la Pennsylvania Academy of Fine Arts, on va començar a experimentar amb el cinema com una extensió natural de la seva pròpia pràctica pictòrica. Influenciat pel surrealisme, va desenvolupar una estètica marcada per un interès constant pel subconscient i per tot allò inquietant i torbador que trobariem en un viatge cap a l’interior de la ment humana.

'Untitled (Crucifix)', David Lynch (1973)

Durant els anys setanta, les seves obres plàstiques consistien principalment en paper, litografies i collages monocromàtics, com 'Untitled (Crucifix)', un blanc i negre que també caracteritzava les seves primeres pel·lícules, com The Elephant Man (1980). Amb el temps, Lynch va incorporar el color i les seves creacions, siguin pictòriques o cinematogràfiques, van compartir un mateix llenguatge visual: distorsió, desolació, inquietud i misteri. L’oníric, els personatges atrapats en trames laberíntiques i el desconcert es converteixen en una constant en la seva obra i l'experimentació amb el so i la imatge deixa de ser simplement una tècnica i es converteix en una necessitat expressiva. La seva obra plàstica ha complementat el seu cinema i viceversa, un diàleg constant entre disciplines que t’endinsa en mons on la realitat i la fantasia conviuen, i on sembla que la vida pugui ser un somni i un malson alhora.

El cinema de Lynch ha estat una revolució visual i narrativa que ha aconseguit atrapar i commoure generacions senceres, convertint-lo així en un referent de l’estètica cinematogràfica contemporània i deixant un llegat que va més enllà de qualsevol etiqueta on el cinema, la pintura i l'art en general es barregen en una cerca constant del subconscient.

Tanmateix, més enllà del surrealisme, de la foscor, dels personatges inquietants, de les escenes macabres i enigmàtiques, Lynch també va mostrar la seva faceta més sensible. A straight story (1999), és una pel·lícula magistral, commovedora, delicada i senzilla. El viatge en tractor d’Alvin Straight es converteix en un homenatge a la vida, una mostra de clàssic cinematogràfic que, gairebé sense proposar-s’ho, s’ha convertit en una de les millors obres de les darreres dècades.