Liliana Porter: l'art de la fragilitat

L’obra de Liliana Porter (Buenos Aires, 1941) converteix el quotidià en reflexions poètiques que exploren la fragilitat, l’acció i el pas del temps. Aquesta perspectiva pren vida a 'Huellas y Vestigios', una retrospectiva comissariada per Agustín Pérez Rubio, que ocupa les sales del Museu Casa de la Moneda fins al març. La mostra, organitzada en honor al Premi Tomás Francisco Prieto de Medallística que li va ser concedit el 2023, celebra una trajectòria que ha consolidat Porter com una de les veus més destacades de l’art contemporani llatinoamericà.

La institució, que al llarg de la seva història ha concedit aquest mateix premi a artistes com Antoni Tàpies, Cristina Iglesias, Eva Lootz o Antonio Saura, ha volgut destacar el domini de Porter en una àmplia varietat de tècniques, que inclouen des del dibuix i el gravat fins a la fotografia i l’escultura. Aquesta habilitat es desplega en cadascuna de les cinc seccions temàtiques de l’exposició, que recorre tota la seva trajectòria, des de les obres inicials dels anys 60, centrades especialment en el gravat, fins a les més recents, on l’artista ha experimentat amb formats com el vídeo, la instal·lació i fins i tot el teatre.

'Forty Years IIA (hand, over Line II 1973)', Liliana Porter (2013)

En paraules d’Isabel Valldecabres, Presidenta-Directora General de la FNMT, "l’exposició exerceix com a crònica de la força del traç i la subtilesa escultòrica de la millor Porter". Un dels aspectes més singulars de l’obra de Porter és la seva preocupació constant per explorar el límit entre la imatge i la realitat. A través de gestualitat, geometria, literatura i humor, l’artista recrea petites escenes que no deixen de ser episodis del dia a dia, i els transforma en reflexions profundes. Els seus personatges recurrents, que dirigeix com si fossin actors, conviden a reflexionar sobre conceptes com la no-linealitat del temps o el delicat equilibri entre fragilitat i força que defineix l’existència. Cada obra, conceptual, simbòlica i poètica, convida a repensar el món des d’una mirada tant personal com universal.

Entre les obres exposades, que combinen peces emblemàtiques amb altres d'inèdites, Porter destaca una instal·lació de dos petits personatges que desfan pacientment una gran trama de fils. Aquesta escena, plena de simbolisme, parla del desafiament de fer front a situacions que semblen inabastables, però que s’afronten amb optimisme i perseverança. És una metàfora de l’esperança davant la complexitat del món, un tema recurrent en tota la producció artística de Porter.