Eveli Torent: el revifament d’un artista català

Aquests darrers anys el MNAC ens té acostumats a mostrar una sèrie d’exposicions d’artistes dels quals no s’ha fet gaire esment. El gest és recuperar-los i exhibir les seves obres, tal com va succeir per exemple amb l’anterior exposició de la musa artista Suzanne Valadon. Ara el protagonista és el pintor i il·lustrador Eveli Torent (Badalona,1876 – Barcelona, 1940), que també es va posicionar políticament i socialment, fet que el va conduir a ser empresonat al final de la Guerra Civil espanyola per la seva adscripció a la maçoneria, on va arribar a tenir el grau 33 de la Gran Lògia Espanyola, que és el més elevat d’aquesta institució filantròpica.

Va ser deixeble de Martí Alsina a l’Escola Llotja de Barcelona. Per això l’exposició porta com a títol Eveli Torent. Entre els Quatre Gats i la maçoneria, que inclou tota la seva trajectòria plàstica, que parteix del modernisme, concretament de la seva relació amb l’entorn d’Els 4 Gats, participant en la primera exposició que s’hi va dur a terme, l’any 1897. Va mantenir un contacte molt estret amb els seus components, entre ells Picasso, Casagemas, Mir o Anglada Camarasa. Al Museu Picasso de Barcelona hi ha diversos retrats de Torent dibuixats pel pintor malagueny, entre ells un del 1900 on se’l representa assegut amb les mans a la butxaca.

'Dama', Eveli Torent (1900). Col·lecció Artur Ramon

La vida de Torent va ser molt moguda i interessant, ja que primer va residir a París a principis del segle passat i de seguida va mostrar algunes obres al Saló dels Independents. El 1903 ja va exposar a la galeria Berthe Weill. Tanmateix, seguia treballant com a il·lustrador en revistes com L’Esquella de la Torratxa, L’Atlàntida, El Gato Negro, La Luz o Hispania, a més de les franceses La Vie Parisienne, Le Rire, La Raison o L’Assiette au Berre. Des del 1910 que solia passar algunes temporades a Buenos Aires. Quan comença la Primera Guerra Mundial se’n va a Nova York, on entrarà en contacte amb diferents cercles i entitats de tipus social, entre ells alguns relacionats amb la maçoneria. Ara bé, només s’estarà cinc anys a la ciutat, ja que va tornar a Barcelona i es va instal·lar a la plaça Medinaceli, on va compaginar la pintura i la il·lustració amb la docència en diferents escoles.

Les temàtiques més habituals van ser els paisatges i els retrats, tots ells dins d’un realisme molt accentuat. Més endavant s’inclina per l’impressionisme, sobretot quan s’enfronta al paisatge de caràcter simbolista. Les escenes costumistes, principalment amb presència femenina, són d’un marcat cromatisme.

'Nena de la clavelina', Eveli Torent (1887-1889). Col·lecció particular