La Casa Gomis, una icona de l'arquitectura modernista i racionalista, ha passat recentment a formar part del patrimoni públic. Aquesta adquisició, anunciada pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun, representa una fita significativa en la preservació d’aquest espai situat a La Ricarda, un paisatge natural protegit a les proximitats de l’aeroport del Prat de Llobregat.
El projecte de compra és una valoració de la importància cultural i arquitectònica d’aquest edifici emblemàtic, obra de l'arquitecte Antoni Bonet Castellana, dissenyada entre 1949 i 1956 i construïda entre 1957 i 1963. Inicialment pensada per al matrimoni format per Ricardo Gomis i Inés Bertrand, la casa es va convertir en un espai essencial per a les trobades de la cultura barcelonina durant els anys seixanta.
El ministre Urtasun, acompanyat de la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, i de l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, va subratllar el caràcter essencial d’aquest espai per reflexionar sobre la relació entre la cultura i el medi ambient. Aquesta iniciativa coincideix amb un moment en què Barcelona es prepara per ser Capital Mundial de l’Arquitectura l’any 2026, fet que potencia encara més el paper de la Casa Gomis com a centre de referència per a activitats culturals i debats entorn de l’arquitectura sostenible. Durant dècades, aquesta casa ha estat testimoni de la tensió entre el progrés infraestructural i la conservació del patrimoni natural. La Ricarda, que forma part de la xarxa Natura 2000, ha estat un enclavament constantment amenaçat per projectes d’ampliació de l’aeroport, motiu de polèmiques i debats. Tot i això, aquesta adquisició reforça el compromís amb la protecció d’un espai que combina de manera magistral l’arquitectura i el paisatge.
© Ajuntament del Prat de Llobregat.
Un dels trets més distintius de la Casa Gomis és la successió de sostres amb volta catalana, que configuren una coberta ondulada, que evoquen les dunes i les copes arrodonides dels pins. Aquesta coberta està revestida amb peces de ceràmica vidriada. La construcció, de planta única sota la copa dels arbres, s’integra amb el seu entorn mitjançant una gran plataforma horitzontal que acull un jardí, camins rectilinis i un estany que reflecteix la imatge de l’edifici. Aquesta integració perfecta entre l’edifici i el paisatge fa de la Casa Gomis un exemple paradigmàtic d’adaptació arquitectònica a un entorn natural concret.
A dins, la Casa Gomis conserva peces de gran valor artístic, com un mural de Magda Bolumar, gravats de Tàpies i fotografies de Carlos Pérez Siquier. Aquest llegat artístic reforça el seu potencial com a espai cultural. De fet, ja ha acollit recentment activitats com la Manifesta 15, la biennal europea d’art nòmada, i ara s’espera que esdevingui un centre cultural amb una programació regular. Aquest compromís es veu reforçat per la declaració de la Casa Gomis com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Monument Històric el 23 de març de 2021, la figura més alta de protecció patrimonial a Catalunya.
El projecte serà gestionat conjuntament pel Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament del Prat, assegurant així una gestió compartida, per tal de garantir la seva preservació i consolidar-la com un referent cultural de rellevància.
© José Hevia