La mirada profètica de Benjamin

El mes de maig del 2024 la premsa es feia ressò de les manifestacions als carrers de diverses ciutats de l'Estat espanyol per reivindicar un control i una regularització del turisme descontrolat i invasiu que altera la vida dels ciutadans. El municipi d'Eivissa, afectat per aquesta problemàtica, en va ser una mostra evident. El Diario de Ibiza sortia, aquella darrera setmana de maig, amb titulars com ara "Al voltant de 1.000 persones protesten contra la massificació turística a Eivissa” o "Som estrangers a la nostra illa". Noranta anys abans, la premsa eivissenca també alertava d'aquests perills; alhora, però, reivindicava els hipotètics beneficis del turisme. El mateix Diario de Ibiza escrivia el 7 de gener del 1932: “Por fin se va viendo la inmensa importancia que para Ibiza supone la industria del turismo”, per bé que el setmanari eivissenc Excelsior avisava el 10 de setembre del 1932 que ”el turista atraído por la singularidad acaba por destruirla”.

La destrucció del paradís. Eivissa, Walter Benjamin i el primer desenvolupament turistic planteja una mirada de l'evolució de l'illa i del turisme a través dels ulls de Benjamin, però també hem estès la nostra pròpia mirada a través de les publicacions periòdiques. El debat entre el progrés i la conservació va sorgir des de bon principi, però s'ha anat reproduint al llarg dels anys. Benjamin pensava que Eivissa era un paradís i que els turistes el destruirien. Com pot destruir un lloc la construcció d'hotels amb electricitat i aigua corrent?

Evidentment, Walter Benjamin pensava en termes de futur, en una lògica que podríem anomenar profètica, en el sentit que veia en aquestes innovacions els primers orígens o llavors d'un potencial creixement turístic massiu i destructor, d'allò que ara anomenem -i tot sovint critiquem com a turistificació.

Per això, quan Benjamin deia que resta un "temps valuós" abans no s'enllesteixin els nous hotels a Eivissa, pensava també en l'arribada massiva de turistes que, en principi, semblarien representar un progrés que voldria deturar, d'una modernitat que no voldria que destorbés aquest món illenc encara ancorat en el passat, en les formes de vida i l'arquitectura tradicionals.