Els museus d’arqueologia

La responsabilitat social dels museus d’arqueologia i història és enorme. Fa anys que aquestes entitats, a través de la gran multitud d’activitats que organitzen, s’han convertit en espais de socialització i d’aprenentatge per a la societat. I no parlem ja de la seva relació amb les escoles, on es treballa amb projectes fets a mida. Els museus arqueològics majoritàriament ens parlen de societats que han desaparegut, que ja no existeixen. Però, d’altra banda, aquestes societats són un ric camp d’estudi i model de referència per entendre l’actualitat, per reconèixer processos ja viscuts i que es repeteixen. Els museus compromesos busquen generar nous continguts, mostrar i explicar a través dels objectes del passat idees, conceptes, fenòmens, temes de vigent actualitat, creant nous discursos i mirades diferents a partir de la mateixa col·lecció. Esprement l’objecte des de la perspectiva 360. Si no es fes sota aquest concepte, ja no seríem d’actualitat, deixaríem de ser necessaris. L’arqueologia és la ciència social més pròxima a les ciències naturals, i en el seu objectiu d’estudiar les societats a partir dels seus objectes, sense limitar-se a cap període cronològic, esdevé una eina de revisió crítica fonamental per mirar i entendre el món sense filtres.

En un món cada vegada més digital, podem trobar-nos que l’objecte real deixi de mostrar-se, que sigui substituït per una imatge, que s’allunyi de la realitat, del present, de l’actualitat; això seria inadmissible! El relat de la història ja només es pot explicar des de la contrastació arqueològica, des de les proves que aporta la ciència i sovint esdevé una revisió crítica a la història oficial, l’escrita. És per aquest motiu que avui més que mai l’objecte del museu té una importància extraordinària. El coneixement de la història de l’antic Egipte n’és un bon exemple. Durant anys la història d’Egipte s’ha explicat sota el biaix de la documentació escrita, i sovint els arqueòlegs que hi treballaven dirigien la pràctica arqueològica amb l’objectiu de confirmar la història oficial, la història escrita, aquella fruit de la traducció dels textos escrits pels antics egipcis.

Nom de la faraona Hatxepsut esborrat al costat del seu corregent Tutmès III. Llindà del Temple de Hatxepsut a Deir El Bahari, Luxor. Exemple de damantion memoriae

Els museus han de revisar les col·leccions, sobretot aquelles grans col·leccions primerenques que a finals del segle XVIII i inicis del XIX feien les grans potències amb objectes vinguts d’arreu del món portats per expedicionaris científics o militars de carrera. Hem heretat unes col·leccions esbiaixades per una mirada que ja no és l’actual, on es deixaven de banda totes les aportacions femenines o s’obviava, com si no existís, la història dels pobles senzills o dominats. Amb l’entrada per la porta ampla de la intel·ligència artificial i l’enorme quantitat de dades falses o imprecises que existeixen i que poden nodrir la nova eina digital, urgeix practicar una mirada arqueològica que contrasti la informació. Els museus, com a agents culturals, tenim un paper d’una importància cabdal. Més que mai els museus esdevenen “actes notarials” que proven l’existència dels diferents fenòmens socials al llarg de la història.