Després de gairebé set anys de direcció, Fernando Pérez deixa el càrrec al capdavant d'Azkuna Zentroa, un dels centres culturals més importants de Bilbao. La seva sortida, tot i ser inesperada, sembla el resultat d'una tensió creixent entre el director i l'Ajuntament de la ciutat. El motiu subjacent sembla ser un desacord profund sobre la direcció que ha de prendre el centre en el futur.
Fernando Pérez (Sestao, 1967), va tornar a Bilbao el 2018 per dirigir l'Alhóndiga (avui Azkuna Zentroa), un projecte que coneixia bé des de les seves primeres passes com a responsable de la programació cultural. En els darrers anys, ha transformat aquest espai en un referent de la cultura contemporània, apostant per un model alternatiu, menys convencional i amb una especial atenció a la creació emergent.
Tanmateix, els últims mesos han estat marcats per friccions internes, principalment amb l'Ajuntament i el seu desig d'introduir un espai promogut per la Fundació La Caixa dins del centre. El projecte d'aquesta fundació, que busca establir una sala STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques), semblava contradir els objectius culturals de Pérez. Mentre que el consistori veia amb bons ulls aquesta col·laboració, Pérez considerava que la implantació d'aquest projecte en una de les àrees més creatives del centre, Lantegi, posava en perill la identitat del mateix Azkuna Zentroa com a espai de cultura crítica i de suport per als artistes.
Azkuna Zentroa- Centre de Societat i Cultura Contemporània de Bilbao.
La qüestió, que a primer cop d'ull podria semblar una simple disputa sobre l'ús de l'espai, revela un conflicte més profund sobre el paper que ha de jugar un centre públic de cultura. “La Caixa”, amb els seus potents recursos, no s’acaba d’entendre com no es pot o es vol permetre generar aquest projecte en un espai propi, com el model caixaforum que ja té establert arreu de la península. Aquesta confrontació entre les visions de la cultura com a bé públic i fins a quin grau els recursos privats han d’incorporar-se en institucions públiques ha estat el principal desencadenant de la dimissió de Pérez.
El debat sobre el model de gestió d'Azkuna Zentroa ha acompanyat el centre des dels seus inicis, quan la seva naturalesa híbrida, que combina la cultura, el lleure i fins i tot l'esport, va començar a generar dubtes sobre la coherència de la seva línia de treball. El mandat de Fernando Pérez ha servit per consolidar Azkuna Zentroa com un espai de referència internacional, amb aquesta aposta híbrida público-privada. No obstant això, les seves propostes no sempre han estat ben acollides per tots els sectors, i el seu enfocament en la creació contemporània i en públics minoritaris ha trobat resistència en l’àmbit polític. Tot i això, ha aconseguit dotar el centre d'una filosofia pròpia, amb un projecte cultural que aposta per la diversitat de formats.
La seva sortida deixa molts interrogants sobre el futur del centre i sobre el model de gestió que s'hi aplicarà i torna a posar sobre la taula els interrogants entre la visió pública de la cultura com a bé comú i la col·laboració o no de les institucions públiques culturals amb els agents privats.
Per a més informació sobre Fernando Pérez Gómez i l'Azkuna Zentroa, podeu llegir l'entrevista que li va fer bonart:
'Lo adherente y el fuego', programa de música experimental i art sonor a Lantegi.