La ciutat daurada de Javier Ponce

L’obra pictòrica de Javier Ponce s’exposa al vestíbul d’entrada de l’auditori Barradas, a la rambla Just Oliveras de l’Hospitalet del Llobregat, el comissari és Paco Anglada, també pintor i artista abstracte que viu a Cunit i es mou per Sitges on participa activament en la tertúlia del Pinzell, hereva d’aquella Tertúlia Bohèmia del Roy i del Retiro, fundada per Albert d’Albert (Albert Pujolar Soler) i mantinguda durant anys per la inoblidable Blanca De Nicolas.

Darrere els noms hi trobem les històries i les obres que ens expliquen l’evolució de la cultura, la imbricació de les arts i la nostra realitat actual. Rafael Barradas (Montevideo, 1890 – 1929), artista uruguaià amb ascendència espanyola, creà la tendència artística coneguda com a vibracionisme; viatjà per Europa on residint a Barcelona exposà a la Galeria Dalmau del carrer Portaferrissa junt amb l’altre uruguaià amb arrels catalanes, Joaquim Torres-Garcia, creador del manifest Art – Evolució a la revista Un enemic del poble, dirigida per Joan Salvat-Papasseit, el 1917. Deu any a venir Barradas fundà “El Ateneillo”, cercle informal d’amics que es trobaven a l’Hospitalet, grup integrat per intel·lectuals del moment com Garcia Lorca, Gasch, Josep Maria de Sucre, entre d’altres i amb Carmen Barradas, compositora i pianista, autora de la trilogia Foneria, Serradora i Fabricació i Taller mecànic, obres d’avantguarda musical que caminaven pel sender sonor del futurisme i la modernitat a cavall de dos continents.

Els quadres de Javier Ponce (Melilla, 1953), són abstractes, tan abstractes com la música de Carme Barradas. Aquest artista ha forjat una trajectòria nòmada entre Barcelona i Màlaga, amb incursions en el món de la ceràmica i el figurinisme teatral. Entre les seves nombroses exposicions trobem la que va realitzar el 1993 a Lemia Art, galeria d’art sitgetana que des de la seu del carrer Sant Francesc va apostar per l’art expressionista de Fradogo, Francesc Domènech González (Barcelona, 1946 – Sitges, 1996). Un altre fita que J. Ponce va plantar a Sitges fou el 2016 amb la col·lectiva a la recordada Guerrero galeria d’art, oberta també al carrer sant Francesc. En aquelles ocasions ja es va poder copsar la filiació abstracta d’un pintor malagueny que manté coincidències amb Enrique Brinkmann (Malaga 1938), un dels artistes que fou seleccionat en la viatgera exposició internacional d’homenatge a Martin Luther King, Jr. I have a dream, produïda per l’Ajuntament de Sitges i comissariada per Gabi Serrano el 2009. Brinkmann hi participà amb l’obra Saludos a Wols fent referència directa a l’artista alemany Alfred Otto Wolfang Schultze (Berlin, 1913 – París, 1951) que fou, a més de gravador, un fotògraf que qüestionava la figuració. A ell ha estat atribuïda la frase: per veure no és necessari res, només saber com veure. I també aquesta altra: La imatge pot estar en relació amb la naturalesa igual que com la fuga de Bach amb Jesucrist, un cas així no és una còpia sinó una creació anàloga.  

En els treballs sobre metacrilat Javier Ponce pinta de manera inversa a la tradicional. Com en un mirall reflecteix colors i formes que esdevenen partitures d’una simfonia abstracta. El títol de la mostra 'La ciutat daurada' ens ofereix un atles imaginari amb trenta-dos mapes per desxifrar; plens de senyals, camins, símbols i enigmes que només podrem copsar tancant els ulls i sentint amb les orelles de l’ànima la partitura que va desgranant les notes, els compassos, els moviments amagats en aquesta abstracció brillant i acolorida. Sota els metacrilats de Javier Ponce hi trobem el mag intuïtiu que ens descobreix mons sota la pell de l’or dels capvespres.