Sebastião Salgado: Amazônia

La immensitat de l’Amazònia es desplega a les Drassanes Reials de Barcelona en un relat visual que convida a la contemplació i a la reflexió. Sebastião Salgado (Brasil, 1944) presenta 'Amazônia', que podria qualificar-se tant com una declaració d’amor al planeta com un crit d’altera davant la seva fragilitat. Més de 200 fotografies de gran format, set films i una banda sonora conformen aquesta exposició que es presenta com un homenatge a un dels ecosistemes més importants del planeta i una crida sobre la urgència de protegir-lo.  

Comissariada per Lélia Wanick Salgado, 'Amazônia' és el resultat de set anys d’exploració profunda a la selva amazònica. Sebastião Salgado, guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1998) i el Premio Rey de España de Fotografía (1987), va recórrer aquest vast territori amb l’objectiu de capturar-ne l’essència: els rius serpentejants, els arbres majestuosos i les muntanyes que semblen connectar la terra amb el cel. Al llarg del seu viatge, Salgado també va documentar la vida de les comunitats indígenes que habiten aquesta regió, donant veu a alguns dels més de 310.000 indígenes, que, com a testimonis directes alerten sobre les amenaces que planen sobre aquesta regió.

Xamà yanomami realitza un ritual abans de la pujada al Pico da Neblina. Estat de l'Amazones, Brasil, 2014. © Sebastião Salgado

Les imatges de Salgado capturen rostres de comunitats com els Yanomami, els Zo’é o els Awá-Guajá, que viuen completament al marge de la societat que coneixem i habitem i que domina gran part del món. Aquestes cultures no només defensen la preservació de la natura que les envolta, sinó també la continuïtat de les seves tradicions, llengües i formes de vida, que són, alhora, un patrimoni per a tota la humanitat. La seva resistència davant les amenaces externes —desforestació, explotació i canvis climàtics— és una lliçó d’equilibri i sostenibilitat que travessa tota l’exposició.

La sala en penombra, amb les imatges de gran format que concentren tota la il·luminació, intensifica el poder visual de la mostra. A més, s’han recreat espais que s'assemblen als habitatges indígenes coneguts com a ocas, on es projecten els vídeos amb els testimonis de les comunitats indígenes. L’exposició revela també fenòmens naturals com els rius voladors, corrents d’humitat atmosfèrica generats per l’evapotranspiració dels arbres i que transporten grans volums d’aigua cap a altres regions del continent, recordant que l’Amazònia és un dels pulmons del planeta.

Sala de l'exposició 'Amazônia' a les Drassanes Reials de Barcelona.

Acompanya el recorregut de l’exposició la composició sonora creada per Jean-Michel Jarre, basada en registres reals de la selva: el xiuxiueig dels arbres, els cants dels ocells i el so de l’aigua. Inspirada en materials del Museu Etnogràfic de Ginebra, la música i les imatges ofereixen una experiència totalment immersiva, molt semblant a la de l’exposició 'Amazònies' del CCCB.

La mostra, que es podrà visitar fins al 20 d’abril, arriba a Barcelona després d’haver estat visitada per més d’un milió i mig de visitants en ciutats com París, Roma, Londres i São Paulo. Es tracta d'un viatge a través de la bellesa de les imatges de Salgado que convida a repensar la nostra relació amb la natura i a assumir, amb urgència, un paper actiu en la seva preservació. Tot plegat, inspirat en les paraules del mateix artista: “La terra no ens pertany; som nosaltres qui pertanyem a la terra”.

Arxipèlag fluvial de Mariuá, riu Negre. Estat d'Amazones, Brasil, 2019. © Sebastião Salgado