50 anys de la Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró es prepara per celebrar el seu 50è aniversari, un mig segle d'activitat que ha consolidat l'espai com un referent de la creació artística contemporània i una plataforma per a la recerca, l'experimentació i el diàleg entre generacions. El 10 de juny de 2025, la Fundació obrirà les portes a un any ple d'activitats, centrades tant en el llegat de Joan Miró com en veus i figures contemporànies, per tal de continuar reafirmant el seu paper com a centre cultural dinàmic i obert.

Una de les grans protagonistes de la commemoració serà l'exposició ‘Intercanvis. Miró i els Estats Units’, una mostra que desplaça el focus tradicional de l’obra de Miró per ubicar els Estats Units com a eix central de la seva evolució. Organitzada en col·laboració amb The Phillips Collection de Washington, aquesta exposició proposarà una selecció d'aproximadament 160 obres de Miró i d'altres artistes rellevants com Louise Bourgeois, Jackson Pollock o Mark Rothko, oferint una nova perspectiva sobre la seva influència en el context de l'art americà del segle XX.

En paral·lel, la Fundació presentarà ‘Pintar el cel. 50 anys d’històries de la Fundació Miró’, una exposició que farà un recorregut a través de les circumstàncies i les persones que van impulsar la creació del centre, amb un focus especial en Joan Prats, un dels pilars de la creació del Centre d’Estudis d’Art Contemporani (CEAC). Aquesta mostra, que obrirà les celebracions el mateix dia de l’aniversari, el 10 de juny, oferirà una visió polièdrica de la història d’aquest projecte cultural, explorant com l’impuls de figures com Prats, Miró, Sert i el grup del Club 49 va ser fonamental per a la construcció d’un espai cultural de referència a Barcelona.

'Pintura', Joan Miró (1925). © Successió Miró, 2024.

A més d'aquestes exposicions, la programació del 2025 inclourà tres mostres singulars centrades en la col·lecció permanent de la Fundació. ‘Sota les capes de Miró: una recerca científica’ s'endinsarà en l'univers dels pigments utilitzats per l'artista, mentre que ‘Joan Miró: galeria d’antirretrats’ presentarà obres de la darrera època de l'artista, com els seus gravats de gran format. Finalment, ‘Miró: suports improvisats’ oferirà una mirada a la varietat de materials amb què Miró va experimentar.

La Fundació Joan Miró tindrà una destacada presència internacional amb la gran antològica ‘Joan Miró’ al Tokyo Metropolitan Art Museum, que reunirà un centenar d’obres que abasten tota la seva trajectòria, des dels seus inicis a Barcelona fins a la influència de les seves estades a París, els Estats Units i el Japó. Aquesta exposició es farà possible gràcies no només a les obres prestades per la Fundació, sinó també a les cessions de diverses institucions i col·leccions privades d’arreu del món. La mostra, inclourà una peça mai prestada: Personatge davant el sol, que serà exposada per primera vegada fora de la Fundació Joan Miró, un fet que destaca el vincle profund que l’artista va establir amb la cultura oriental. El Japó va ser una font d’inspiració fonamental per a Miró, que, tot i somiar-hi, no va poder viatjar-hi fins al 1956, quan es va celebrar una gran retrospectiva de la seva obra a Tòquio i Kyoto. Aquest contacte va marcar un moment transcendental en la seva trajectòria, provocant una transformació profunda en la seva mirada creativa. Així mateix, el 1970 Miró va participar en l’Exposició Universal d’Osaka, ciutat que, el 2025, tornarà a acollir una nova edició.

'Personatge davant el sol', Joan Miró (1968). © Successió Miró, 2024.

La celebració del 50è aniversari de la Fundació Joan Miró també inclourà projectes que promouen noves generacions d'artistes. ‘Nous talents del videoart asiàtic’ presentarà obres audiovisuals de dos artistes emergents: l’artista taiwanès Musquiqui Chihying i l’artista indonesi Timoteus Anggawan Kusno. Ambdues obres són el resultat de la beca de producció de videoart de la Han Nefkens Foundation - Loop Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Joan Miró. Musquiqui Chihying explora les dinàmiques entre la cultura visual i les tècniques per fotografiar persones negres, mentre que Timoteus Anggawan Kusno se centre en el jathilan, una dansa tradicional de Java, que fa servir la música i el moviment per invocar forces sobrenaturals, obrint així una finestra a noves narracions visuals procedents de l’Àsia.

'Reversal', Timoteus Anggawan Kusno (2022)

Per altra banda, el cicle de l’Espai 13, ‘com des d’aquí’, comissariat per Carolina Jiménez, proposarà una reflexió sobre el vincle entre lloc i creació a través de les obres de Josu Bilbao, Paula García-Masedo, Ludovica Carbotta i Marwa Arsanios. Finalment, a manera de retrospectiva d’aquests 50 anys, l’Espai 10 recuperarà ‘Entre dos patis. El pas de Fina Miralles, Susana Solano i Eva Lootz per l’Espai 10’, una exposició que revisitarà les mostres de tres artistes que van exposar a l’Espai 10 de la Fundació durant les dècades de 1970 i 1980.

Exposició 'Arenas', Eva Lootz (1986). © Fons fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Nacional de Catalunya.