ADN Galeria: llibertat creativa, feminisme i crítica social

ADN Galeria presenta tres exposicions que, des de perspectives diverses, aborden temes universals: la llibertat creativa impulsada pel surrealisme i la seva redefinició dels límits entre realitat i somni; la representació de la dona en l’art i els mitjans, amb una reivindicació de la mirada femenina i la ruptura dels estereotips visuals; i les estructures socials i econòmiques que, sovint de manera imperceptible, condicionen i modelen el nostre dia a dia.

Superfictions 1924-2024: The existence lies Somewhere Else 

Un segle després dels seus inicis, el surrealisme continua sent una força que ressona en les pràctiques artístiques actuals, i aquesta exposició recorda que aquest moviment va sorgir no només com una reacció estètica, sinó com una resposta a les catàstrofes socials i polítiques de la seva època, obrint un espai de llibertat creativa influent encara en la cultura contemporània.

En un context de crisi global, amb l’ombra de la Primera Guerra Mundial que va trastocar profundament la societat, el surrealisme va emergir com un crit d’alliberament, en un intent d’anar més enllà de la racionalitat que havia desembocat en la tragèdia. Les seves arrels es troben en una radical reconsideració de la consciència humana, en una recerca constant de l'inconscient i els desitjos reprimits, un procés que va desbordar els límits de l'art per impregnar altres àmbits de la cultura, des de la filosofia fins a la política.

Amb motiu del centenari del Manifest Surrealista, aquesta mostra reuneix obres de figures com Salvador Dalí, Joan Miró, Marcel Duchamp, Man Ray i Carlos Pazos, acompanyades per les de creadors més contemporanis com Enric Farrés Duran, Alejandra Hernández, Kendell Geers o Rosa Tharrats. El conjunt d’obres exploren la fràgil frontera entre la realitat i el somni, i ens parlen del desig de traspassar les fronteres establertes, tant en l'art com en la societat.

'Les anèmones, sabata', Rosa Tharrats (2020)

María María Acha-Kutscher: Womankind

A través de la seva mirada fotogràfica, María María Acha-Kutscher (Lima, 1968) reexamina les construccions socials que envolten la dona i la seva imatge. La seva obra no és només un relat visual, sinó un espai d’investigació sobre els convenis, els estereotips i les ficcions que històricament han marcat el rol femení en la societat. L'artista recopila imatges de fonts diverses, des de llibres antics fins a revistes i arxius digitals, per crear collages que resignifiquen aquests discursos visualment establerts.

María María Acha-Kutscher posa l'accent en la reinterpretació d’un passat i d’un present que han estat sovint mancants de la veu femenina pròpia. A través de les seves composicions, recupera figures femenines que no es limiten a rols tradicionalment acceptats com a model, mare o mestressa de casa, sinó que són éssers humans complets, amb històries i vivències pròpies, lliures de la distorsió de l'estereotip. ‘Womankind’ és una crítica social i una proposta a rellegir la història per fer valdre les lluites polítiques i les experiències íntimes de les dones, per tal d’arribar a reconstruir una memòria femenina més autèntica i complexa.

'I remember the nights when I used to sleep', María María Acha-Kutscher (2023)

Fábio Colaço: YESTERDAY, TODAY, TOMORROW

Fábio Colaço (Lisboa, 1995) exposa per primera vegada a la galeria ADN i ho fa oferint una reflexió crítica que reinterpreta les dinàmiques del món actual. A través d’una recreació simbòlica de l’estructura d’una casa, l’artista portuguès construeix un marc conceptual integrant imatges, objectes i elements quotidians.

Les seves obres, iròniques i subversives, exploren temes universals mitjançant al·legories que desafien estructures socials i culturals. Colaço recontextualitza i posa en dubte conceptes fonamentals que no ens qüestionem, però que sostenen les nostres estructures més arrelades, convidant a replantejar les nostres percepcions sobre el poder, la història i el paper que ocupem dins un sistema que ens condiciona.

Cada peça analitza de manera crítica els traumes socials col·lectius del nostre temps. Aquesta crítica s’accentua amb l’ús recurrent dels diners com a matèria primera, modelats per l’artista per dotar-los de noves significacions i integrar-los en una narrativa que convida al qüestionament.

'Sisyphus Rock', Fábio Colaço (2024)