El Museu Nacional d'Art de Catalunya recupera l'obra d'Antoni Fabrés

Del 31 de maig al 29 de setembre de 2019, el Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona, recupera amb aquesta exposició l’obra del pintor i escultor català Antoni Fabrés (Gràcia, Barcelona, 1854 – Roma, 1938). La mostra aplega 147 pintures, escultures i diferent material documental que permet descobrir un gran retratista i un artista que, més enllà de l’orientalisme, presenta una mirada crítica vers la societat. Fabrés va assolir en vida un gran èxit internacional que l’inexorable pas del temps, i amb ell les diferents generacions historiogràfiques, han anat oblidant. La tasca d’investigació i restauració que el Museu Nacional ha portat a terme per aquesta exposició ha permès descobrir aspectes inèdits i que ara puguem gaudir de la seva obra en tota la seva dimensió. Fabrés va desenvolupar un treball pictòric d’una gran envergadura que va portar a terme a les diferents ciutats en què va viure: a Roma, on arriba el 1875 com a seguidor de Fortuny pel que fa la temàtica orientalista, desprès a la seva ciutat natal, Barcelona, més tard a París i a Ciutat de Mèxic, on va ser el mestre de molts dels pintors mexicans que van revolucionar l’art nacional al segle xx, com Diego Rivera, Saturnino Herrán o José Clemente Orozco. El 1907 torna a Roma on s’estableix fins al 1838, any de la seva mort. El 1926 el propi artista va fer una gran donació de la seva obra a la Junta de Museus de Catalunya, que actualment es conserva al Museu Nacional, així com a l’antiga Casa del Comú, a Les Corts. L’exposició que organitza el Museu Nacional descobreix Fabrés en tota la seva complexitat, més enllà de la seva adscripció a l’orientalisme per part de la historiografia. Igual que molts artistes de les dècades vuitanta i noranta del segle xix, Fabrés va pintar temes orientalistes, temes de costums i també realistes, era un pintor amb predilecció per un client burgès. A Paris és assidu al Saló de Champs-Élysées on assolirà grans èxits igual que a Alemanya, Anglaterra i Itàlia. Va tenir clients de tota Europa i Amèrica. Va ser un gran retratista que buscava, principalment, la mirada del retratat com element principal. De la mateixa manera, la seva preocupació per la llum el va portar a investigar la seva incidència en els colors, tant en interiors como en els paisatges, assolint inclús en algunes de les seves pintures aspectes més aviat hiperrealistes. La seva vida artística, que es va estendre més de 60 anys, el va fer coincidir amb els grans canvis artístics, sense estar adscrit a cap escola i sempre entenent la seva pintura com a símbol de l’alta cultura.