El Museu Nacional d’Art de Catalunya exposa de nou, fins al 7 de gener, una de les peces més singulars del seu fons: ‘L’Anyell de l’Apocalipsi «Agnus Dei»’ d’Antoni Miralda (Terrassa, 1942), figura clau de l’art conceptual i conegut per les seves accions col·lectives i rituals plens de significació.
Entre els seus projectes destaca el Honeymoon Project (1986-1992), un matrimoni simbòlic entre l’estàtua de Colom de Barcelona i la de la Llibertat de Nova York. Aquesta iniciativa va incloure accions diverses, una de les quals va ser l’ofrena d’un espectacular cobrellit, un brodat gegant de 18x15m, inspirat en l'anyell de l’absis de Sant Climent de Taüll, obra cabdal de l’art romànic català. El 1989, aquest anyell va desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York, portat per noranta persones que treien el cap per unes perforacions dissenyades específicament per a l’ocasió, deixant una imatge col·lectiva força singular.
’Anyell de l’Apocalipsi «Agnus Dei»’ a Nova York (1989)
‘L’Anyell de l’Apocalipsi «Agnus Dei»’ ja s’ha exhibit dues vegades al MNAC: el 1995, a l’exposició Agnus Dei. L’art romànic i els artistes del segle XX, i el 2019, amb la cerimònia-performance Peccata Mundi. Ara, la seva reaparició torna a transformar la Sala Oval en un escenari on es troben la mística de Taüll i un univers pop de dimensions colossals.
El tapís de Miralda, que reinterpreta l’anyell místic amb tonalitats turquesa, malva, rosa i platejat, projecta una nova dimensió a la iconografia cristiana. L’anyell, símbol essencial en la tradició cristiana des dels primers segles, representa Crist com a pastor bondadós que guia el seu ramat i com a sacrifici per a la redempció de la humanitat. Amb set ulls i el llibre dels set segells, l’anyell que descriu l’Apocalipsi és una al·legoria de la manifestació divina. Aquesta imatge, molt present en l’art romànic, vincula la figura de Crist amb l’anyell immolat per salvar la Humanitat. En mans de Miralda, però, aquesta representació tradicional es transforma radicalment.
Arc de l’Anyell apocalíptic de Sant Climent de Taüll, cap a 1123.