Aleix Font: formalitats

Al Museu de Quart, l’artista Aleix Font (Sabadell, 1984) presenta la seva primera exploració en el món de la ceràmica amb l’exposició ‘Formalitats’. Aquesta mostra és el resultat d’un procés creatiu experimental, en què l’artista ha explorat les possibilitats del material ceràmic amb l’acompanyament de l’Associació de Terrissers Artesans de Quart. Més enllà de l’exposició en si, aquest projecte també marca l’obertura d’una sala expositiva batejada amb el nom de la família Ginesta, en reconeixement del seu llegat en el patrimoni terrisser del municipi.

L’exposició, que es podrà visitar fins a finals de febrer, neix d’una proposta que va portar Font a endinsar-se en aquest camp nou per a ell, dedicant dos mesos al treball en un procés que ell mateix descriu i entén com una residència artística. Amb aquesta experiència, Font ha pogut experimentar amb formes que sorgeixen del joc i la intuïció, sense una intenció concreta de significat, però amb la capacitat de suggerir múltiples lectures. Aquestes formes, orgàniques i fluides, dialoguen amb la seva obra pictòrica, establint una connexió entre disciplines que, lluny de ser contraposades, es complementen.

Font va iniciar el treball amb la ceràmica de manera espontània i intuïtiva, modelant i arrugant les peces. Les obres resultants són el fruit d’un procés gairebé visceral, on les formes plegades, arrugades o tensades ens fan pensar en els plecs corporals, la pell i la seva memòria. Aquestes peces, però, es poden ubicar en múltiples espais mentals; i això és el que també buscava Font, generar objectes que fossin, alhora, neutres i no neutres, amb un punt d’atenció que portés a cada persona a una interpretació lliure.

Els tapissos exposats a 'Formalitats’ reflecteixen la línia de treball de Font, i continuen explorant els plecs, els difuminats i les formes. El micropunt, present en diversos tapissos, configura actualment un dels eixos centrals de la seva obra, entès com a soroll ambiental, com a metàfora de la perifèria que envolta el centre i dels marges fora del focus. El treball de Font, que comença a desenvolupar la seva obra personal l'any 2003, parteix de la crítica urbana, amb la intenció d’analitzar i proposar noves perspectives sobre l’entorn urbà, generant altres realitats a través de creacions que actuen com a metàfores dels límits i les tensions. En aquest context, Font entén el concepte del grafiti com una manera de viure i entendre la ciutat, concebuda com un espai en què es pot intervenir i interferir.

‘Formalitats’ és també una pregunta oberta: Què ha de passar perquè una cosa esdevingui tradició? Font respon a aquest interrogant amb una sèrie d’obres que no volen ser categoritzades i que aposten per la hibridació entre pintura i ceràmica. El seu procés creatiu, marcat per l’experimentació constant, el porta a concebre la ceràmica com un punt de partida i un espai per continuar explorant línies de treball.