Joana Biarnés: moda a peu de carrer

Des del 21 de novembre es pot visitar l’exposició temporal de Joana Biarnés, 'Moda a peu de carrer', a la planta baixa del Museu de Terol. Aquesta mostra, comissariada per l’historiador i crític d’art i moda Josep Casamartina i Parassols i per la mateixa artista (que va morir el 2018), desgraciadament no ha pogut gaudir de l’èxit que ha tingut la seva exposició a l’espai Tinglado de l’Ajuntament de Tarragona, la Sala Muncunill de l’Ajuntament de Terrassa i la Sala Canal d’Isabel II de la Comunitat de Madrid. L’exposició ha estat organitzada pel Museu de Terol, la Fundació Photographic Social Vision i l’Arxiu de Joana Biarnés.

D’una banda, es poden apreciar les fotografies que Biarnés va realitzar amb diverses models als carrers. Malgrat l’àmbit de sofisticació i fantasia que caracteritza el sector de la moda, Biarnés les va retratar amb naturalitat, sense buscar escenaris fastuosos o extravagants, captant com ningú l’essència del seu temps. Tot i que, en aquella època, retratar una model pels carrers de Madrid suposava una provocació, Biarnés va saber reflectir en les seves fotografies de moda la reacció de la gent, que es quedava sorpresa. Pel que fa al discurs expositiu de la mostra, aquesta també inclou la trajectòria vital de l’artista i la projecció de fragments del documental titulat Joana Biarnés. Una entre tots, amb entrevistes a la mateixa fotògrafa. A més, es poden veure tres exemplars de revistes de la Col·lecció Marina i Miguel Pintre, amb reportatges de Biarnés, que completen la mostra al costat de cinc vestits de l’època cedits per la Fundació Antoni de Montpalau (que compta amb una de les col·leccions de moda més destacades d’Espanya, amb peces d’Asunción Bastida, Renoma, Elio Berhanyer, Carmen Mir i el vestit de núvia de Biarnés, creat pel mateix Antonio Nieto).

Lourdes Albert i altres maniquins a la Gran Via, en un editorial per a Herrero i Rodero, Madrid (1967)

La relació de Biarnés amb la moda

Joana Biarnés es va endinsar al món de la moda el 1959, quan Pilar de Ávila, directora de la revista La Moda en España, editada a Madrid, li va demanar la seva col·laboració per cobrir les cròniques de moda, sobretot les que parlaven de l’alta costura de l’alta societat de Barcelona, que en aquell moment era la més rellevant del país. A partir d’aquí, Biarnés va entrar en contacte amb Pedro Rodríguez i Asunción Bastida, amb els quals va treballar i col·laborar estretament entre els anys 1959 i 1962. A partir del 1963, va començar a treballar com a fotoperiodista per al diari Pueblo i es va traslladar a Madrid, iniciant una etapa de deu anys en què va oferir la seva millor producció fotogràfica. La fotògrafa escollia els estilismes, les temàtiques, les localitzacions, les models i, sovint, aportava accessoris propis. Aquesta etapa tan fèrtil de la seva trajectòria professional li va obrir moltes portes amb els principals modistes de Madrid, com Lino, Vargas i Ochagavía, Marbel Jr, Herrera i Ollero, així com Elio Berhanyer, Antonio Nieto, Miguel Rueda i Jujo Rocafort. També va col·laborar amb altres dissenyadors com José Luis, Miquel Marinero, Herrero i Rodero, Cirilo Fernández o Villaroy, i amb marques com Cottet, per a la qual va crear la imatge de moltes campanyes publicitàries.

Biarnés va aconseguir convertir-se en la cronista regular de la societat i el glamour de la capital espanyola. A l’exposició podem veure imatges de personatges amb els quals mantenia amistat, vinculats al món de la moda, com Lucía Bosé, Karina, Natalia Figueroa o el seu marit Raphael, entre d’altres. Com a curiositat, cal destacar que l’opinió de Biarnés va ser clau a l’hora d’escollir el vestit d’André Courrèges que Massiel va utilitzar per interpretar la popular cançó La, la, la, amb la qual va guanyar el Festival d’Eurovisió del 1968, ajudant a crear un dels icones espanyols d’aquell temps.

Editorial de moda a Madrid (1967)