A cos obert: una mirada científica i artística sobre el cos malalt

La medicina i el cinema van transformar la percepció del cos humà i les seves afeccions a finals del segle XIX, establint un diàleg entre ambdues disciplines que es manifesta especialment en les representacions del cos malalt entre 1880 i 1930, amb un paral·lelisme destacat entre els aparells mèdics de diagnosi i les primeres eines de filmació cinematogràfica. Ara, aquest enfocament pren forma a l’exposició 'A cos obert', inaugurada al Museu del Cinema de Girona el 13 de desembre.

Aquesta mostra, comissariada per Carolina Martínez, Carme Pardo Salgado i Alan Salvadó, explora el vincle entre les tecnologies visuals de la medicina i el cinema dels primers anys. Les descobertes dels raigs X per Wilhelm Röntgen o les imatges microscòpiques van obrir finestres cap a l’interior del cos, mentre els germans Lumière donaven vida a les primeres imatges en moviment de paisatges i rostres. Aquesta confluència va convertir la representació del cos malalt en objecte d’anàlisi artística i social.

A través de 62 fotografies i 21 fragments audiovisuals, l’exposició s’articula en tres eixos que exploren la representació del cos malalt i el seu control. El primer eix aborda la mirada anatomicoclínica, mostrant com la fotografia i el cinema dels orígens van revolucionar l’estudi del cos, convertint la malaltia en espectacle. Aquestes imatges oscil·len entre el grotesc, la rehabilitació i, sovint, la paròdia, amb gags cinematogràfics que ironitzaven sobre els avenços mèdics. El segon eix se centra en la Gran Guerra i les pandèmies, on el cos fragmentat i afectat es converteix en testimoni de vivències traumàtiques. Aquí, la fotografia de guerra, majoritàriament anònima, difonia una mirada teatral sobre el cos ferit, mentre les malalties psíquiques dels soldats eren invisibilitzades, en contrast amb la sobreexplotació visual de les histèries femenines, evidenciant un biaix de gènere i moralitat. Finalment, el tercer eix aborda una perspectiva biopolítica, un concepte desenvolupat per Michel Foucault el 1976, que analitza com el poder gestiona la vida i el cos com a objectes polítics. En aquest context, l’arquitectura hospitalària i la institucionalització de les pràctiques mèdiques exemplifiquen aquesta mirada disciplinària.

La mostra, que es podrà visitar fins a l'abril, també vol ser un projecte divulgatiu i posa de manifest com la mirada científica, tant externa com interna, exercida sobre el cos durant aquell període, va influir profundament en l’art d’avantguarda, tot consolidant alhora un mecanisme institucional de control sobre el cos humà. Aquest control incloïa tant el registre com la fragmentació visual del cos, amb un impacte evident en la percepció artística i social. Des de l’àmbit mèdic, la càmera va començar a utilitzar-se no només per a fins científics, sinó també per establir una pedagogia visual, jugant entre la fascinació i el control. Així, figures com Charcot, Marinescu o Barraquer es van consolidar com a figures clau d’aquesta nova concepció de la medicina i el cinema. Les imatges de pacients que miren directament a la càmera, mostrant una serenitat aparent que contrasta amb el patiment implícit, són un clar exemple d’aquesta combinació entre l’herència de les pràctiques fisiognòmiques del segle XIX i els codis establerts pel retrat fotogràfic de l’època.

'A cos obert' neix arran de les aportacions presentades al 14è Seminari Internacional sobre els antecedents i orígens del cinema, organitzat pel Museu del Cinema i el Grup de Recerca en Orígens del Cinema (GROC) de la UdG el novembre de 2023, i ara, ofereix un recorregut visual i conceptual que interpel·la tant des de la ciència com des de l’art.