De la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) a l’Art contemporani

Sí, la Fira Internacional del llibre de Guadalajara a Mèxic (FIL), després de la fira del llibre de Frankfurt, és la més important del món. Enguany, Espanya era el país convidat, anteriorment Catalunya també ho havia estat i l’any vinent Barcelona ho serà. El fet és que els de la cultura de Catalunya i d’arreu d’Espanya hi érem amb molta quantitat. En el vol d’anada, jo anava amb l’empresari i mecenes Lluís Coromina per presentar una taula rodona per donar a conèixer el Premi de Narrativa Diana Zaforteza, vaig coincidir amb la periodista i crítica d’art Ángela Molina, amb els gestors culturals Rocio Santacruz, Gabriel Planella i Valentín Roma o amb el director de l’institut Ramon Llull Pere Almeda, entre altres.

Guadalajara és una ciutat d’un milió i mig d’habitants que no té res a envejar a urbs d’aquestes dimensions. A banda de la FIL, té diferents museus, centres d’art i galeries d’interès, com la sucursal de la galeria de madrid Travesia Cuatro. La visita a l’exposició del Museu Cabañas, que estava vinculada a la FIL, era obligada. Un grup de curadors i curadores, encapçalats per l’omnipresent Manuel Borja-Villel, havien inaugurat l’exposició 'Lectura por contacto. Poètica y experimentación en Espanya, 1962-1972'.

'Lectura por contacto. Poètica y experimentación en Espanya, 1962-1972' al Museu Cabañas

L’espai és imponent, un antic hospici ara reconvertit en equipament cultural. A dins, entre altres, trobem uns espectaculars frescos del reconegut muralista mexicà José Clemente Orozco, plens de reivindicació proletària, i això sí, d’un realisme social punyent –‘El hombre en llamas’, a la cúpula central esdevé una obra extraordinària- però un punt tètrica tota la intervenció, ja que l’estructura arquitectònica que l’acull ja és prou sòbria. Cal dir que en una saleta paral·lela, se’ns descobreixen unes pintures de mitjà format, acolorides i d’una intensitat i energia descomunal, un expressionisme salvatge i primitiu. Però tornem a l’exposició, un recull d’art, molt d’ell català -començant per obres de Joan Brossa o Antoni Tàpies- que ens convida “a explorar com un grup d’artistes visionaris va emprar l’escriptura, la poesia i altres disciplines artístiques per desafiar l’statu quo i construir un futur més lliure i creatiu”, apunten els curadors. Les obres entre elles dialoguen escassament, un esperit un pèl desangelat respira tot plegat, una mica el que tendeix a succeir en aquestes exposicions col·lectives. Em va fer gràcia, però, trobar el grup experimental Zaj i em va fer especial il·lusió veure un documental de Pere Portabella, gravat en català a la Barcelona de l’època franquista, on autors com Pere Quart -Joan Oliver-, amb escenografia d’un jove Frederic Amat, reciten sobre la llibertat. Una exposició que va suplir la mostra que s’havia de fer primigèniament i que partia del fons de l’Arxiu Lafuente de Santander per fer una aproximació a tota Llatinoamèrica sobre l’edició gràfica, revistes i fanzines; una proposta que ens hem perdut per miopia política.

'El hombre en llamas', Clemente Orozco

Després del Cabañas, calia anar a un altre equipament interessant, el Museo de Arte Zapopan (MAZ) on Ferran Barenblit, ex-macba, dirigia l’exposició ‘Ficcions. Narrativitat en l’art contemporani’. L’exposició és un totum revolutum interessant, però un xic caòtic -altre cop amb escàs diàleg- d’autors emergents/emergits molts dels quals catalans o resident en el territori (Ignasí Aballí, Mabel Palacín, Gonzalo Elvira, Irene Solà, Dora Garcia…) que intenten creuar discurs amb autors mexicans com Mariana Castillo Deball o Andy Medina. L’exposició explora “com l’anàlisi, la interpretació i la contrucció de relats -la relació profunda entre art i literatura- ha guanyat un lloc central en l’art actual. Un museu que també té altres exposicions d’interès com la magnífica instal·lació transdisciplinària ‘La jaula de oro’ d’Yvette Mayorga, on pintures metasurrealistes, una escultura d’un cotxe -Nissan Datsun del 1974- tunejat de rosa i quasi preparat per menjar-se’l i ceràmiques kitsch amb iconografia de personatges molt coneguts esdevenen un raig d’aire fresc.

‘Ficciones. Narratividad en el arte contemporáneo' al Museo de Arte Zapopan

I arribem a la FIL. Plena a vessar de mainada i escoles, una marabunda que feia il·lusió, però també una mica d’ansietat per les incomoditats que provoca per la mobilitat. Taula rodona i presentació del Premi de Narrativa Diana Zaforteza, l’editora catalana que ens va deixar massa d’hora, a l’edat de 43 anys. Un premi que ha guanyat un autor disruptiu que escriu a cavall entre la prosa teatral i la prosa poètica amb puntes de poesia visual ben encaixada. A la taula, que tinc el plaer de moderar, la mare de Diana Zaforteza, Dolores Rodés, Josep Massot, assessor del certament i un periodista i escriptor de primer nivell, i l’escriptor i també periodista mexicà Antonio Ortuño. El temes del debat són clars: la responsabilitat de promocionar el talent jove (també hauríem de definir que vol dir jove al segle XXI); la necessitat que els premis es publiquin, no només tenir els diners del guardó, i les sempre complexes relacions entre Espanya i Llatinoamèrica, alguns cops amb menys bidireccionalitat de la que voldríem.

Ricard Planas, Josep Massot, Dolores Rodés i Antonio Ortuño.