El Palau de Requesens es converteix en Museu del Renaixement

Aquest diumenge 15 de desembre, el Palau de Requesens de Molins de Rei obrirà les portes al públic com a Museu del Renaixement, culminant així un procés de restauració que ha transformat aquest edifici històric en un punt de referència cultural. El museu celebrarà el patrimoni artístic i històric d’una de les èpoques més fascinants de la humanitat i també destacarà el paper que va tenir la vila en aquell període. A més, es tracta del primer museu monogràfic dedicat a aprofundir en l’art i la història d’aquesta etapa, una fita dins l’àmbit cultural català.

L’origen del Palau de Requesens es remunta a l’any 1430, quan Galceran de Requesens va rebre el privilegi de convertir Molins de Rei en una baronia i va començar la construcció d’aquest edifici emblemàtic, que al llarg dels segles ha acollit figures tan il·lustres com Joan II de Catalunya i Aragó, els Reis Catòlics o l’emperador Carles V. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949, el palau es converteix ara en un espai dedicat a la divulgació de l’art, la història i la vida quotidiana del Renaixement.

El museu presenta un relat articulat en tres grans eixos que es despleguen al llarg de les seves tres plantes. La primera planta explica la història de la família Requesens i la importància del seu llegat a Molins de Rei. L’art del Renaixement, protagonista de la segona planta, es presenta com una barreja entre la tradició gòtica local i les innovacions arribades de l’exterior, com ara l’ús de la perspectiva i la pintura a l’oli. Catalunya, lluny dels principals centres artístics d’Europa al segle XVI, va adaptar aquestes novetats gràcies als intercanvis culturals, als gravats que inspiraven els artistes locals i a la presència d’artistes estrangers. Aquesta síntesi va donar lloc a obres que representaven la realitat amb una sensibilitat renovada. Finalment, a la tercera planta la vida quotidiana del segle XVI cobra vida a través dels objectes exposats, testimonis directes del dia a dia d’aquesta època. Peces com copes de vidre, rellotges o monedes, permeten avui entendre més sobre els costums i innovacions del moment. Aquests objectes, sovint complementats per la seva aparició en obres pictòriques, ens parlen no només de funcionalitat, sinó també de la bellesa i el refinament d’una era marcada pel canvi i la transformació.

Les obres al Museu del Renaixement provenen d’una extensa xarxa de col·laboració entre institucions museístiques. Hi destaquen cessions del Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Història de Barcelona, el Museu Frederic Marès, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, la Universitat de Barcelona i el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. A aquesta llista s’afegeix el Museo Nacional del Prado, que contribueix amb el seu programa d’expansió #ElPradoExtendido, reforçant així la dimensió nacional del projecte. A més, el museu també exhibeix peces procedents de la col·lecció municipal.

Més enllà de ser una exposició d’obres d’art, el museu s’ofereix com un espai de reflexió, que permeti entendre als visitants l’impacte del Renaixement en el context català i europeu. Damià Martínez, director del museu, assenyala que aquest projecte té una clara vocació pedagògica i s’adreça a un públic ampli que inclou tant visitants ocasionals com acadèmics especialitzats. Aquesta iniciativa també és un exemple de cooperació institucional i inversió pública, ja que el projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració entre diverses administracions, minimitzant l’impacte econòmic per a l’ajuntament. Així mateix, la col·laboració amb la Càtedra del Renaixement de la Universitat de Barcelona assegura que el museu mantingui una connexió constant amb la investigació i el coneixement acadèmic.

Amb aquest nou museu, Molins de Rei es posiciona com un punt clau en la geografia cultural catalana, oferint la possibilitat de redescobrir el Renaixement des de perspectives històriques, artístiques i humanes. El Palau de Requesens reviu com un monument restaurat, i alhora projecta una nova visió de futur per a la cultura i la història a Catalunya.

Retrat de cavaller de l'orde de sant Jaume, Anton van Dasshort Mor (s. XVI). MNAC