Un mercat de l’art per al segle XXI

A punt de complir el primer quart de segle XXI, cal fer una anàlisi del mercat de l’art i dels canvis que ha patit, així com veure’n l’evolució, les noves tendències, les xifres de vendes, els rècords, la distribució, els desplaçaments i la incorporació de nous protagonistes en un àmbit altament complex. Una tasca àrdua en què influeixen múltiples factors que intentarem abordar de manera generalitzada.

Podem dir que el mercat de l’art, igual que el financer, està influenciat per les crisis i els esdeveniments geopolítics. En aquests 24 anys, la situació política, econòmica i social mundial ha tingut molts vaivens. La crisi econòmica del 2008, les guerres de Síria, les actuals d’Ucraïna i l’Orient Mitjà han dibuixat un panorama diferent. També, és clar, la situació política, com és el cas del Brexit, que va desinflar amb força una de les capitals mundials del mercat de l’art com és Londres. Igualment, la terrible pandèmia que va col·lapsar el món va comportar el tancament de moltes galeries i empreses vinculades a aquest sector, les quals van replantejar-se noves formes de comercialització. El nou mapa polític i geogràfic també va generar la incorporació d’altres països a l’escena artística com la Xina, el Brasil i l’Índia com a nacions emergents, o els Emirats Àrabs, com a nous compradors; fets que han alterat un escenari en transformació continua.

Exposició de Jeff Koons a QM Gallery Al Riwaq (Dubai).

L’art en aquest segle XXI ha adquirit un nou concepte, vist i tractat com un valor econòmic. Un actiu financer capaç de situar-se en paral·lel als fluxos i oscil·lacions dels mercats especulatius. No oblidem que també les noves tecnologies han transformat els modes d’adquisició de les obres d’art. Internat ha estat una revolució sense precedents per a aquest model de transaccions, adquirint cada vegada més protagonisme aquest modus operandi en línia, al qual totes les cases de subhastes i galeries s’han sumat sense cap mena de dubte.

El mercat de l’art a Internet es pot considerar en plena expansió, tenint en compte que fins i tot Amazon, una de les principals empreses de comerç electrònic, es dedica des del 2013 a la venda d’obres d’art. Però també l’increment de fires a escala mundial s’ha disparat exponencialment com a aparador per a la presentació en detriment de l’espai clàssic de les galeries tradicionals, que han quedat com a espais romàntics. El relleu generacional de l’art no s’ha vist del tot recompensat per les noves generacions, que tenen incentius nous en altres tipus de col·leccions. Així, l’art antic i modern a causa de la poca presència i l’escassetat d’obres d’alt nivell, ha donat pas a una pujada a favor de l’art contemporani que s’erigeix com a nou líder d’aquesta tendència. De la mateixa manera, les noves disciplines, com la fotografia o el videoart, s’han incorporat amb força davant l’interès de col·leccionistes més joves en un mercat en contínua expansió.

Biennal de Venècia 2024.