CCCB 2025: Rodoreda, Didi-Huberman i Ware

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat aquest dimecres el seu programa per al 2025, que posa en el focus tres figures destacades: Mercè Rodoreda, Georges Didi-Huberman i Chris Ware.

Amb un increment del pressupost del 7%, que arriba als 16,6 milions d’euros, el CCCB reafirma el seu paper com un referent en l'àmbit de l'art contemporani. El programa del 2025, que encara donarà continuïtat a exposicions ja en curs, com ‘Amazonies: Futur Ancestral’ i l'exposició internacional World Press Photo, se centrarà en sis grans eixos temàtics pensats per generar reflexions i diàlegs entorn dels desafiaments actuals: l'Amazònia, la ciutat, la ciència i la tecnologia, Àfrica, Filipines i el multilingüisme.

Chris Ware: la historieta com a arquitectura de la memòria

Chris Ware (Nebraska, 1967) és un autor que ha redefinit els límits del còmic contemporani. Amb la col·laboració de la Galerie Martel i sota la comissaria d’adaptació de Jordi Costa, aquesta exposició coproduïda amb FICOMIC, més enllà de mostrar l’obra de Ware com a dibuixant, proposarà una reflexió sobre el llenguatge visual com a eina de pensament.

Ware, sovint comparat amb James Joyce per la seva complexitat narrativa, ha transformat la historieta en un terreny d’exploració emocional i formal. Des del seu debut amb Acme Novelty Library, fins a obres icòniques com Jimmy Corrigan o Fabricando historias, la seva producció va més enllà del format del còmic tradicional per crear narratives plenes de malenconia, pèrdua i crítica. Aquesta retrospectiva valorarà la seva capacitat d’inventar llenguatges visuals i la profunditat política i emocional de les seves històries.

El recorregut expositiu inclourà peces originals, animacions i escultures. Amb referències a la música ragtime i arquitectures carregades de memòria, l’obra de Ware és un diàleg entre passat i present, entre estètica i crítica social. La mostra també inclourà reflexions de l’escriptora Zadie Smith sobre la seva obra, convidant a qüestionar els límits entre dibuixar i pensar.

The book of life, Chris Ware (2022)

‘En el aire conmovido…’: l'antropologia política de l'emoció

‘En el aire conmovido…’ podria definir-se com un exercici d’introspecció col·lectiva. Comissariada pel reconegut filòsof i historiador de l’art Georges Didi-Huberman (Saint-Étienne, 1953), la mostra explora les emocions com a força transformadora, en un discurs que és poètic i alhora polític.

Inspirant-se en els textos de Federico García Lorca, com el Romance de la luna, luna i la conferència Juego y teoría del duende de l'any 1933, Didi-Huberman examina el concepte del duende, aquesta energia visceral i intangible que travessa el cantaor de flamenc i transforma l’aire i l’emoció de qui l’escolta. Mitjançant un diàleg entre obres de grans mestres com Goya, Picasso, Alberto Giacometti, Nietzsche, Víctor Erice, Pasolini i Tatiana Trouvé, entre molts d’altres, l’exposició es construeix com un assaig visual on l’art, la filosofia i la poesia es troben per qüestionar la naturalesa de la commoció.

El projecte oferirà una lectura dialèctica i profundament crítica, organitzant les peces en constel·lacions de significat que evoquen la complexitat de les emocions humanes. Aquesta coproducció del CCCB i el Museo Reina Sofía convida realment a deixar-se commoure i a reflexionar sobre la capacitat de l’art per transformar el món a través de la força de l’afecte.

Vicente Escudero, Oriol Maspons (1958). Museu Nacional d’Art de Catalunya

‘Mercè Rodoreda. Un bosc’": un homenatge a la radicalitat i a la vigència de la seva obra

Per primera vegada, el CCCB dedica una exposició a una dona escriptora, homenatjant Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908​-Girona, 1983), una de les veus més destacades de la literatura catalana del segle XX. Comissariada per Neus Penalba i Martí Sales, aquesta proposta és una immersió poètica i visual que explora les múltiples capes i contradiccions de l’imaginari de l’escriptora.

Rodoreda no només escrivia històries, sinó que creava mons complexos, arrelats en una xarxa simbòlica que connectava temes com l’exili, la guerra, la mort, la transformació i la tensió constant entre la innocència i la crueltat. En aquesta mostra, l’arbre serà una metàfora: les arrels representaran els orígens i les ferides de l’exili, els troncs parlaran de les vivències marcades per la guerra, les branques faran referència als grans referents culturals que van influir l’autora i les llavors, que germinen en noves interpretacions per part d’artistes contemporanis com Èlia Llach, Mar Arza, Oriol Vilapuig o Cabosanroque.

L’itinerari, concebut com un bosc, combinarà documents originals de la Fundació Mercè Rodoreda, fotografies, fragments cinematogràfics i obres plàstiques que es barrejaran amb la seva literatura. Aquesta fusió entre paraula i imatge pretén fer tangible l’univers poètic d’una autora que va saber mostrar la bellesa i la tenebra de l’experiència humana.

Fragment de la instal·lació Flors i viatges, Cabosanroque (2023). CCCB, 2023 / CC BY-SA-NC Toni Curcó

Més enllà de la programació expositiva, el CCCB reafirma el seu compromís com a centre de debat i reflexió sobre els grans reptes del món contemporani, amb una programació que abasta debats, seminaris i xerrades entorn de temes com la ciència, la tecnologia, la ciutat, el turisme i el feminisme. Les jornades de Kosmopolis reuniran figures destacades de la literatura, la filosofia, la ciència, la música, el cinema, la dramatúrgia, el còmic i el periodisme per abordar qüestions clau de l’actualitat, amb un focus especial el 2025 en la literatura de Corea del Sud.

També s’exploraran obres fonamentals com El segon sexe de Beauvoir o Sobre la llibertat de Timothy Snyder. El 2025 comptarà amb la presència de figures com Anne Carson, Rebecca Solnit i Pankaj Mishra. Pel que fa als debats en torn la ciutat, es destacarà el paper de l’arquitectura amb Sarah Witing i les ciutats construïdes per la guerra amb Julia Schulz-Dornburg i Thomas Keenan.

El programa de residències internacionals continuarà impulsant el diàleg cultural, aquest any amb la participació de la cineasta zimbabwesa Tsitsi Dangarembga, la periodista filipina Patricia Evangelista i la lingüista mexicana Yásnaya Aguilar, que s’implicaran en la vida cultural de Barcelona durant tres mesos. Paral·lelament, es mantindran iniciatives com festivals de pensament i creació jove, escoles en residència per connectar el CCCB amb el barri del Raval, laboratoris escènics, cicles de cinema experimental i d’avantguarda amb el festival Xcèntric i programes de mediació que pretenen reforçar el vincle entre la creació artística i el món educatiu.

'Observant la ciutat en flames, vaig plorar sense parar', Toshiko Kihara (1975). Col·lecció The Hiroshima Peace Memorial Museum