Simone Fattal: entre el mite i la memòria

Simone Fattal (Damasc, 1942) va ser guanyadora del Premi Julio González 2024, i ara l’IVAM li ret homenatge amb una exposició que recorre tota una trajectòria profundament marcada pel desplaçament i una obra on la mitologia ens parla, alhora, de memòria col·lectiva.

Sota el títol 'Suspensión de la incredulidad', en referència a la idea de Samuel Taylor Coleridge sobre l’acceptació sense dubtes d’elements fantàstics en la ficció, la mostra proposa un recorregut que abasta des de l’any 1999 fins al 2023, amb una selecció de 85 obres que inclouen escultures, dibuixos i treballs editorials. Aquesta és la primera exposició de Fattal a Espanya i, comissariada per Nuria Enguita i Rafael Barber, no pretén ser una retrospectiva, sinó un relat visual del que ha estat la seva vida i obra artística.

Simone Fattal, criada al Líban, va començar la seva carrera artística de manera autodidàctica a Beirut l'any 1969, després d'haver conclòs els seus estudis de filosofia a París. Les seves primeres obres estaven marcades per paisatges abstractes de llocs emblemàtics del Líban, com el Mont Sannine i el passeig marítim de Beirut. El 1973, va realitzar la seva primera exposició individual a la Gallery One de Beirut, on va continuar exposant fins al començament de la guerra civil libanesa, fet que la va obligar a abandonar el país.

'La Montagne', Simone Fattal (1973). Barjeel Art Foundation

Traslladada a Califòrnia, Fattal va fundar l’editorial The Post-Apollo Press, un punt d’inflexió en la seva vida. Després d’anys dedicats a l’edició, l’artista va reprendre l’art el 1988, centrant-se en l’escultura. A través de disciplines com l’escultura, la pintura i la fotografia, Fattal s’ha inspirat al llarg dels anys en figures històriques del Mediterrani per crear una cosmogonia de cossos i arquitectures. Les seves escultures, realitzades en bronze, gres o fang, evoquen elements literaris com contes sumeris, èpiques àrabs o poesia sufí i, sovint, recorden artefactes antics. La seva obra es nodreix de la mitologia, abraçant des de l’antic Egipte fins al misticisme sunita i la tradició grecoromana, i dona forma a figures arquetípiques que integren narratives històriques en el context actual. Aquesta visió es veu intensificada pel seu profund vincle amb la literatura, tal com l’artista ha afirmat: “Soc molt literària, la meva obra guarda relació amb la literatura: motius, arguments, idees… És una obra molt íntima, pròpia, molt individual, ve del meu corrent de pensament. Si estic pensant en un Ulisses, creo un Ulisses, és un diàleg interior”.

Abdel Wahab, Simone Fattal (2006). Cortesia de Sharjah Art Foundation Collection

La mostra a l’IVAM s’organitza en tres espais, començant amb els treballs editorials de Fattal, que revelen la seva passió per la literatura i la narrativa. El recorregut continua amb les seves escultures, on la ceràmica es converteix en un vehicle per explorar els límits de la figuració. En la secció final, l’exposició conclou amb una instal·lació de dibuixos de gran format, on l’artista desplega un llenguatge gestual i abstracte. En els seus dibuixos, Fattal crea un "text" sense lletres ni puntuació, format únicament per gestos, degoteigs de tinta i aigua.

Un dels aspectes més destacats en la producció de Fattal és el seu profund vincle amb l’antiguitat, que es manifesta com un eix central en la seva obra. Les seves escultures són concebudes com a documents visuals que perpetuen i custodien la memòria col·lectiva de les civilitzacions humanes. Aquest diàleg amb el passat li permet plasmar l’esperit d’un temps i espai que, tot i ser llunyà, es resignifica en el present. En paraules de la mateixa Fattal, “l’art serveix perquè la gent no oblidi, per recordar”. Les seves escultures i dibuixos no són només objectes, sinó documents visuals que ens parlen de la condició humana, de la migració, de la guerra i de la identitat.

Simone Fattal a l'IVAM. © Miguel Lorenzo