Enric Pladevall: natura, matèria i espiritualitat

Amb una trajectòria que abasta dècades, Enric Pladevall (Vic, 1951) torna a la seva ciutat natal per exposar ‘Temples del Zenit – Trilogia Blanca – Escultures de Butxaca – Armari’. Aquesta exposició, lluny de ser retrospectiva, convida a entrar en el seu univers artístic des d’una perspectiva renovada.

La mostra, que es va inaugurar a finals de novembre al Museu de l’Art de la Pell i es podrà visitar fins al febrer, permet contemplar l’evolució de l’obra de Pladevall, que conegut pel seu vincle amb la natura i la matèria, ha conduït una experimentació constant amb les formes, els materials i la tecnologia.

Un dels projectes més recents de la seva carrera és la Fundació L’Olivar, situada a Ventalló (Alt Empordà), on ha creat un paisatge artístic a partir d’un jardí d’escultures, una cripta i instal·lacions polivalents, tot un escenari per a la reflexió espiritual i per aplegar diverses propostes, totes elles guiades per l’amor a l’art i la natura.

A ‘Temples del Zenit’, Pladevall presenta una proposta que connecta les tradicions arquitectòniques megalítiques amb elements d’altres cultures, com els temples xintoistes. Amb troncs de fusta, estructures geomètriques, encofrats de formigó i portes torii, Pladevall construeix un paisatge conceptual que evoca un ascens cap al zenit, un espai poètic i alhora místic. Aquestes obres proposen una reflexió sobre la funció de l’art com a camí per accedir al que és inintel·ligible, desconegut.

'Temple Islàndia', Temples del Zenit, Enric Pladevall.

Per altra banda, a la ‘Trilogia Blanca’, Pladevall utilitza la fusta policromada i textures que juguen amb la llum i les ombres, captant l’essència mateixa de la natura i usant el blanc com a color predominant. Segons Ana M. Palomo Chinarro, professora de la UVic-UCC, "en la ‘Trilogia Blanca’ Pladevall posat molt interès en l’artifici tecnològic i ha tornat a la recerca de l’essència que emana de la forma i de la matèria. Elaborades amb fusta policromada, amb transparències blanques, pàtines, textures, obertures i escletxes, se’ns revelen formes que sublimen la bellesa de la natura i destil·len l’energia, les emocions, les tensions i l’extrema corporeïtat que caracteritzen les escultures d’aquest creador”.

Armari, Enric Pladevall (2023-2024)

La sèrie ‘Armari’, per la seva banda, s’endinsa en territoris menys racionals, proposa un espai de puresa i introspecció, inspirat en la tradició popular de les capelletes domèstiques i en una visió que beu del romanticisme i l’avantguarda. Finalment, les ‘Escultures de Butxaca’ ofereixen una expressivitat condensada en petites dimensions. Sense elements superflus, aquestes peces complexes contrasten amb la seva senzillesa formal.

Escultures de butxaca, Enric Pladevall (2020-2024)