Joëlle Tuerlinckx: entre la casa i el museu

En l’obra de Joëlle Tuerlinckx (Brussel·les, 1958), les nocions de temps i espai són matèria fluida, i es transformen a través del seu gest artístic. L’exposició ‘El caso de l(a casa) museo(a)’, inaugurada a l’Artium Museoa al novembre, n’és un exemple clar i representatiu.

Aquesta exposició, comissariada per Beatriz Herráez i Catalina Lozano, i que es podrà veure fins a finals d’abril, és la primera retrospectiva dedicada a l’artista belga a l’Estat. És fruit d’una col·laboració amb el Kanal Centre Pompidou de Brussel·les i reuneix peces creades específicament per a aquest projecte, juntament amb una selecció d’obres històriques.

Tuerlinckx ha anat construint una trajectòria que combina l’abstracció total amb una atenció meticulosa a l’espai concret amb peces site-specific. Prenent com a punt de partida el llegat de l’art conceptual i de la performance, la seva obra incorpora elements de la crítica institucional i la instal·lació sonora per confrontar els límits del que entenem per exposició. En aquest sentit, els protocols i les dinàmiques internes dels museus, més enllà de ser els escenaris que acullen les seves obres, són també agents actius de la seva producció.

© Joëlle Tuerlinckx

El títol de la mostra, ‘El caso de l(a casa) museo(a)’, evidencia el joc entre la intimitat de l’espai domèstic, la casa, i la dimensió pública de la institució museística. Aquest diàleg entre l’interior i l’exterior, entre l’original i la còpia, crea un teixit de dobles i reflexos que qüestiona les categories tradicionals de l’autenticitat i l’autoritat en l’art. Mitjançant un treball col·laboratiu amb Christoph Fink (Gant, 1963), Tuerlinckx ha desenvolupat una simfonia multilingüe que travessa tota l’exposició: un palimpsest sonor activat per veus que llegeixen textos i que responen preguntes que ella mateixa ha plantejat sobre el seu treball i sobre la institució.

La reflexió sobre el doble, la repetició i la diferència s’ha vist plasmada en anteriors projectes de Tuerlinckx, presentats en institucions de prestigi com el Kunstmuseum de Basilea, Witte de With a Rotterdam o el Museo Reina Sofía. Tanmateix, la proposta a l’Artium és un exercici de descentrament, on els límits entre l’artista, el públic i la institució es dilueixen. En aquest marc, Tuerlinckx reprèn el seu llibre Moments d’espace (2011), una obra clau per entendre la seva revisió retrospectiva. Mitjançant aquesta relectura, l’artista reconsidera la seva pròpia pràctica, explorant l’estranyesa de barrejar temporalitats diverses i multiplicar perspectives i centres mitjançant el desdoblament dels subjectes de creació i recepció.

‘El caso de l(a casa) museo(a)’ pretén replantejar què significa habitar un espai —sigui aquest un museu o una casa— i com aquest pot ser transformat en un escenari on les veus, les ombres i els reflexos es converteixen en protagonistes i en part activa d’una exposició.

© Joëlle Tuerlinckx