Fundació Vila Casas: art, compromís social i internacionalització per al 2025

La Fundació Vila Casas obre la porta al 2025 amb una programació expositiva que continua celebrant l’art contemporani, convertint-lo en una eina de reflexió crítica i social. Aquesta nova temporada connectarà artistes consagrats i emergents amb un discurs plural, endinsant-se en qüestions que defineixen el nostre temps.

La proposta expositiva d’aquest any es desplega al voltant de quatre grans eixos temàtics: la crítica social; el paper de la dona i la salut sexual i reproductiva; les exploracions existencialistes; i el vincle amb el territori.

En el terreny de la crítica social, Lluís Hortalà, Toni Giró i Ramon Calsina exploren els desafiaments i contradiccions de la societat contemporània. Als Espais Volart, Hortalà examinarà les febleses del sistema, mentre que Giró i Calsina generaran un diàleg intergeneracional, ambdós reflexionant sobre la precarietat, les desigualtats i la crisi sistèmica.

El segon eix temàtic s’endinsa en la salut sexual i reproductiva i el paper de la dona a través de les veus de Marga Ximenez i Laia Abril. A Can Mario, Ximenez utilitza l’art tèxtil per denunciar desigualtats i reivindicar els drets de les dones. Paral·lelament, al Palau Solterra, Laia Abril reprendrà la seva aclamada sèrie fotogràfica 'On Abortion' per visibilitzar el dolor i les dificultats que envolten els processos d’avortament.

'De família i famílies', Marga Ximénez (2001)

L’existencialisme és el tercer eix, amb dues exposicions a Can Framis que volen recordar dues figures oblidades: Sílvia Gubern i Carles Gabarró. Gubern, amb una obra carregada de simbolisme i filosofia mística, explorarà les arrels de la seva pràctica artística en una mostra introspectiva. Gabarró, d’altra banda, abordarà qüestions universals com la vida, la mort, l’amor i la solitud, amb una visió crua i poètica de l’existència humana.

Tanca aquest recorregut temàtic el vincle amb el territori, a través de la mirada de Salvi Danés, que exposarà al Palau Solterra. Danés captura amb la seva càmera el paisatge empordanès, en una obra que celebra el territori com a font d’inspiració i identitat.

Salvi Danés

Paral·lelament a aquests quatre grans eixos temàtics, i amb motiu del centenari del naixement de l'artista, es programarà a Can Mario una exposició que revisita la totalitat de l'obra de Marcel Martí (Alvear, Argentina, 1925-Palafrugell, 2010). S'inclouran tant les escultures com els dibuixos, que Martí considerava una part essencial del seu procés creatiu i una obra d'art amb entitat pròpia. S'hi podran veure peces inèdites, des dels seus inicis en un realisme estilitzat, en l’època de la postguerra, fins a les darreres formes creades a partir de diverses matèries manipulades manualment. A Can Framis, l'exposició 'Escultura i poder' explorarà tres línies de recerca que han marcat l'obra de Marc Larré (Barcelona, 1978), guardonat amb el Premi Antoni Vila Casas d'Escultura 2024, en els darrers anys: la desconnexió de l'escultura del poder històric, la crítica als privilegis de la visualitat a Occident i la seva subordinació d'altres formes d'expressió, i la reflexió sobre la relació entre l'art i l'experiència autèntica.

'Co-dos', Marc Larré (2022)

El programa Punts de Fuga esdevé l’eix central de l’estratègia d’internacionalització. Amb aquest projecte, es busca portar l’art català més enllà dels límits geogràfics, establint col·laboracions amb institucions culturals tant nacionals com internacionals. Per al 2025, aquesta aposta es reforça gràcies al suport d’Indosuez Wealth Management,  amb qui s’ha signat un conveni per impulsar exposicions a ciutats com París, Xangai, Pequín, Madrid i Segòvia. Aquesta iniciativa no només amplia la visibilitat dels artistes catalans, sinó que també consolida el compromís amb la promoció de l’art contemporani més enllà del territori català. En paral·lel, s’ha apostat pel projecte Una nova porta a l’art, que pretén fer arribar l’art contemporani a un públic més ampli i divers, eliminant barreres i oferint experiències que combinin diverses disciplines. Unes jornades mensuals connectaran l’art amb àmbits com la gastronomia, el cinema i la tecnologia, creant noves formes d’interacció amb la creativitat.

Els joves d’entre 20 i 35 anys també són una prioritat en aquesta nova etapa. A través d’activitats exclusives, preus reduïts i espais de trobada, es pretén establir una comunitat més jove que trobi en l’art un punt d’interacció i reflexió.

'On abortion', Laia Abril

El 2025 també serà l'any de la primera participació de la Fundació Vila Casas a ARCO Madrid, una de les principals fires d’art contemporani de l’Estat espanyol, on es donarà visibilitat a creadors catalans i es presentarà el Premi ARCO Antoni Vila Casas, un reconeixement que culminarà amb una exposició al Museu Can Framis.

El col·leccionisme ocupa també un lloc destacat dins la programació. El cicle de conferències L’art de col·leccionar, previst per al 2025 a Barcelona i Madrid, examinarà aquesta pràctica des d’una òptica transversal. Aquest projecte culminarà el 2026 amb exposicions monogràfiques que es programaran juntament amb les noves adquisicions i les obres de l’artista premiat a ARCO, reafirmant així el paper de la fundació en la preservació i difusió de l’art contemporani.

'Sense títol', Sílvia Gubern (1965-1973)

L’art com a eina educativa i terapèutica constitueix un altre dels pilars fonamentals. La reestructuració dels espais a Can Framis i al Palau Solterra permetrà potenciar l’oferta pedagògica i integrar l’art contemporani com una eina transversal per fomentar la creativitat, el diàleg, la reflexió i el pensament crític. L’objectiu és acompanyar tant alumnes com docents i complementar el currículum escolar.

En l’àmbit de la salut, el compromís amb la salut es reforça des d’una perspectiva que combina art, benestar i suport comunitari. Aquesta aposta es concreta en tres grans línies d’actuació: fomentar el benestar personal a través de l’art, establir col·laboracions amb projectes de millora sanitària, com ara amb la Fundació Vilavecchia, l’Hospital Sant Joan de Déu i PID Foundation, i fomentar el diàleg i la reflexió conjunta entre sanitaris, mitjans de comunicació i la ciutadania a través del Projecte Quiral, amb temes com la intel·ligència artificial en l’àmbit mèdic com a punt de partida.

'Topología de la visión', Lluís Hortalà (1991)