Max Ernst: entre l'art i el cinema

La frontera entre l’art i el cinema, si és que n’hi ha alguna, és totalment difusa en l’exposició que acull el Círculo de Bellas Artes: 'Max Ernst: Surrealismo, Arte y Cine'. Es tracta d’una immersió en la vida i l’obra d’un dels grans mestres de l’avantguarda europea, i ho fa a través de la connexió de l’obra d’Ernst amb el setè art. Comissariada per Martina Mazzotta, historiadora de l’art, escriptora i investigadora a The Warburg Institute de Londres, i Jürgen Pech, excomissari del museu de Max Ernst de Brühl, la mostra explora una relació fins ara poc tractada entre l’artista i el món del cinema, un diàleg encara present.

El Círculo de Bellas Artes se suma així a la celebració del centenari del manifest surrealista amb aquesta exposició que es podrà visitar fins al maig i que recull el llegat artístic de Max Ernst (Brühl, 1891- Paris, 1976), posicionant-lo com una figura fonamental en la creació del llenguatge visual que va transformar el segle XX.

'L’habillement de l’épousée', Max Ernst (1973-1975). © Museu Max Ernst, Brühl

Ernst va ser pintor, escultor, dibuixant, artista gràfic, poeta i teòric de l'art, i no va parar mai d’experimentar. En els darrers anys, comissaris de tot el món han aprofundit en obres i creacions menys conegudes d'Ernst, revelant noves perspectives tant històriques com teòriques. El pintor es presenta així com un intel·lectual interdisciplinari, constantment inspirat pels grans mestres del passat, però també com un creador innovador que va ampliar les possibilitats de l’art de la seva època. La mostra la formen gairebé 400 peces, entre pintures, escultures, collages, frottages, llibres il·lustrats, fotografies i films, articulades de manera que creen una xarxa de connexions i paral·lelismes per tal de mostrar la seva influència constant en el cinema, el surrealisme i la cultura visual de gran part del segle XX.

'La roue de la lumiére', Max Ernst (1926). Col·lecció particular

Aquestes influències ja es poden percebre amb les dues pintures a l’inici de la mostra: una nou travessada per ferros i un ull perforat, elements onírics i inquietants, totes dues obres datades del 1922, dos anys abans de la publicació del Manifest surrealista i set anys abans d’Un perro andaluz de Buñuel.

Aquest tipus d’assemblatge entre cinema i pintura no és només un fet accidental, sinó una constant al llarg de la seva carrera, i és un dels punts més interessants de la mostra, que aconsegueix traçar aquests paral·lelismes entre la pintura i el cinema, establint una comunicació directa entre les dues disciplines. Ernst, que va començar com a dadaista i es va integrar en el surrealisme, va aprofitar la seva connexió amb el cinema per expandir les possibilitats del seu llenguatge visual. Va ser un participant actiu en l’evolució del cinema, més enllà de ser actor, va ser membre de jurats cinematogràfics i fins i tot dissenyador de premis. A la mostra també es poden veure els seus vincles amb figures com Henri Gruel, Jan Švankmajer i Roman Polanski, així com una selecció de films que van ser inspirats per la seva obra, com els curts de Buñuel i Dalí, o les pel·lícules de Hans Richter, Peter Schamoni i Jean Desvilles.

Max Ernst a la pel·lícula Dreams that money can buy (Hans Richter, 1945). © Colecció Dietmar Siegert, Munich

Pioner de la tècnica del frottage, les formes orgàniques i biomòrfiques que creava amb aquesta tècnica van inspirar tot un univers de personatges i situacions que recordaven els fòssils i estaven molt lligades a un món oníric. Però potser el més interessant de tot és la manera com la mostra ens convida a repensar la vida d’un artista que no només va experimentar amb tècniques i formats, sinó que va viure en un context de constant experimentació i transformació. La seva obra, molt potent visualment, va marcar una etapa del surrealisme i també la cultura visual contemporània, configurant un pensament crític fonamental de la modernitat.

El Círculo ofereix, així, en una de les exposicions més ambicioses de l'any, una visió poc tractada de l’artista i obre una finestra per veure com el cinema i l’art s’han influït mútuament al llarg de dècades, creant una relació de simbiosi encara vigent. Max Ernst va ser pintor durant tota la seva vida, però es va convertir en un creador de realitats múltiples, una figura que va créixer a través de l’experimentació i la llibertat creativa.

'Homme', Max Ernst (1960). © Museu Max Ernst, Brühl