Marabunda: loop, Arts Libris, Panoràmic i XXV bonart

Com una marabunda han arribat i s’han hagut de comprimir durant aquests mesos d’octubre i novembre quatre esdeveniments prou rellevants en el panorama català: fira i festival Loop, Arts Libris Barcelona, Festival de la Imatge Panoràmic i els primers actes que donaven el tret de sortida dels XXV anys de Bonart Cultural a Girona i Barcelona. A banda, també teníem present la clausura de la potent i sempre controvertida Manifesta 15, plena de clars i obscurs i que s’ha endut 9 milions d’euros de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya.

La veritat és que no deixa de ser un luxe tenir esdeveniments d’aquestes característiques a casa nostra, però també és cert que cal no perdre el sentit de la realitat i mirar com evolucionen, què reben de suport i com aquest es tradueix a consolidar els ecosistemes de proximitat, sempre tan dèbils i a la corda fluixa.

Comencem pel festival Panoràmic, un enginy que sorgeix del cap sempre hiperactiu de l’artista i enginyer cultural Albert Gusí, amb el suport nuclear de l’artista de la imatge Joan Fontcuberta, i des de la fàbrica de Creació Roca Umbert de Granollers - noves centralitats -. Ells i tot el seu equip han generat un artefacte de molta valua que té en la imatge i el seu qüestionament la pedra de toc i que supera els límits de Granollers. Reflexió, crítica, compromís i internacionalització a través d’exposicions, conferències i jornades temàtiques. Una de les múltiples propostes es va inaugurar a la Fundació Lluís Coromina Isern de Barcelona i va ser una interessant col·laboració Catalunya - Colòmbia a través de la mirada dels artistes Sandra Rengifo i Roc Parès, amb el suport de Kostas Tsanakas i dels comissaris Roberta Bosco i Fernando Cuevas. Sota el títol 'Topografias de las memorias', la mostra esdevé un qüestionament a les dinàmiques del capitalisme i el seu comportament amb les classes treballadores.

'Topografías de las memorias', Roc Parés i Sandra Rengifo (2024)

Però passem a una nova aventura cultural/artística, la d’una altra hiperactiva - en aquesta professió sembla que es concentren aquesta mena d’esperits - de Rocío Santacruz i el seu Arts Libris, que després d’itinerar per Madrid i Lisboa, aterra a Barcelona. Una proposta que, havent de capejar dificultats, i d’anar itinerant de lloc sense parar, compila l’empenta editorial artística d’arreu, sobretot dels agents de la península. El paper encara té el seu espai, el seu prestigi, el seu glamour, el seu valor de presència i la seva corporeïtat, la seva materialitat com a actiu. Com en el Panoràmic, hi ha suport de les administracions, però són certament massa rellevants per no dedicar-hi un xic més d’atenció. Es treu petroli - ara que estem a l’època de l’electricitat, potser no és la millor comparació - de relativament pocs diners. I volguem o no, tenir pressupost equival a poder fer les coses més folgadament, sense haver d’estressar els equips.

I per estressats i també hiperactius, la gent del festival i la fira Loop s’emporten quasi la palma. Una fira que és una referència mundial, on no és fàcil vendre perquè la cultura del vídeoart és recent, malgrat que des dels anys 70 que es va engegar. Una fira que va prendre un format curiós dins d’un hotel i les habitacions serveixen de caixes de Pandora creatives audiovisuals. El festival és una altra cosa, amb un munt de propostes interessants i descobertes sorprenents, com la llarga tradició de vídeoarts de l’artista mallorquí Bernardí Roig, del qual es va poder veure un petit tastet a la galeria Miguel Marcos, que poc a poc va entrant en aquest sector.

Otras manchas en el silencio, Bernardí Roig (2011)

I acabem el recorregut amb els dos primers actes de commemoració dels XXV anys de la revista Bonart. El primer, el 19 de novembre, el dia del naixement del nostre mitjà de comunicació, amb 10 premis a 10 persones o entitats articuladores de les comarques gironines, a l’espai “la Caixa” de Girona i, uns dies més tard, el 22 de novembre, al Caixafòrum de Barcelona, amb 10 premis més a entitats d’arreu de Catalunya i Andorra. La veritat és que ha sigut més d’un any de preparació per part de l’equip de Bonart i els bonartians d’adopció que han ajudat, van sortir com volíem i va ser una injecció d’adrenalina poder reunir gent tan diversa del sector sota un mateix paraigua, sota uns mateixos espais, i cal remarcar especialment el suport estratègic de la Generalitat de Catalunya, a qui vull agrair el seu esforç i complicitat, així com el de la Diputació de Girona.

En fi, un bon acabament de l’any que no deixa de portar-nos bones sensacions, amb projectes que no s’aturen i que no paren de créixer a través de la gestora i consultora cultural. Comunicar cultura i gestionar-la, dos grans objectius que portem XXV anys practicant i que no ens cansarem mai de continuar practicant amb l’ajuda i complicitat d’artistes, galeristes, museòlegs, gestors culturals, col·leccionistes, simpatitzants de l’art, polítics conscienciats i empresaris i publicistes proactius. Gràcies per ser-hi durant tot aquest període d’alts i baixos, d’il·lusions i decepcions, però que ens porten a ser una referència, perquè ja hem fet història de l’artigrafia catalana contemporània.

VI Premis Bonart i acte de celebració dels XXV anys a Barcelona.