Paul Pfeiffer: la cultura de masses i el culte a les imatges

L’obra de Paul Pfeiffer (Hawai, 1966) es podria resumir en una dissecció intel·ligent i incisiva de la manera com les imatges configuren la nostra percepció del món. El seu treball és artístic, però també és una crítica contundent als mecanismes de construcció del poder i l’espectacle que dominen la cultura contemporània. Ara, el Museu Guggenheim Bilbao presenta ‘Prólogo a la historia del nacimiento de la libertad’, l’exposició més gran dedicada a aquest artista a Europa, amb una trentena de peces que tracen la seva trajectòria.

Pfeiffer manipula imatges que formen part de la identitat col·lectiva i converteix elements coneguts de la cultura de masses en narracions realment inquietants, qüestionant la veneració malaltissa que sovint la societat professa per certes figures, com a 'Los cuatro jinetes del apocalipsis', on Pfeiffer esborra digitalment les identitats de jugadors de bàsquet, convertint-los en figures anònimes que semblen màrtirs religiosos i que subratllen com el culte als herois de l’esport es converteix en una devoció col·lectiva.

Els seus inicis, però, es remunten a una fascinació per les possibilitats creatives que oferien programes com Adobe Premiere o Photoshop, eines amb les quals va començar a explorar la manipulació i l’edició d’imatges. Una de les seves primeres obres en vídeo, ‘Los productos puros se vuelven locos’, va néixer de la reinterpretació d’una escena de la pel·lícula Risky Business (1983). Treballant fotograma a fotograma, Pfeiffer va crear una peça que ell mateix descriu com una extensió del procés mecànic del gravat, jugant amb la repetició i la degradació de les iteracions successives d’imatges, reduint-les a una escala radicalment diferent de l’original en pantalla gran. Les connexions amb narratives cinematogràfiques històriques enllacen amb el mateix interès de Pfeiffer per reinterpretar i resignificar imatges preexistents. El títol de la mostra, per exemple, ‘Prólogo a la historia del nacimiento de la libertad’, fa referència a un moment clau de la història mediàtica nord-americana: l’obertura de Cecil B. DeMille en el seu drama èpic-religiós Els deu manaments (1956), una pel·lícula que, en el seu moment, va ser la més cara de la història.

'La cuenta larga (Estruendo en la jungla)', Paul Pfeiffer (2001). © Paul Pfeiffer. Cortesia de l'artista

Al Guggenheim, les obres exposades també reimaginen esdeveniments icònics, com els combats de boxa de Muhammad Ali, en la seva trilogia ‘La cuenta larga (Estruendo en la jungla)’. Aquí, el ring està buit; els cossos dels boxejadors desapareixen, i el focus es trasllada al públic enfervorit que els envolta. Aquesta absència posa en relleu la dimensió ritual i gairebé religiosa dels espectacles esportius, exposant els espectadors com a part del fenomen que estan adorant.

La fascinació de Pfeiffer per la figura pública com a objecte de veneració es reflecteix en obres com la sèrie escultòrica dedicada a Justin Bieber, que amb la col·laboració de diversos artesans, l'ha convertit en un sant contemporani, combinant el seu tors tatuat amb una estètica sacra que connecta l’obsessió moderna pels famosos amb antics rituals de devoció. Aquesta reflexió sobre el culte a la celebritat s’expandeix en 'Maldad en directo (Kuala Lumpur)', on manipula enregistraments de Michael Jackson per transformar el seu cos en formes abstractes, com esquelets d’insectes o proves de Rorschach, posant en evidència l’aura que envolta l’artista mentre la seva presència física es dilueix.

'Torso de Justin Bieber', Paul Pfeiffer (2018). © Paul Pfeiffer. Cortesia de l'artista

L’exposició ‘Prólogo a la historia del nacimiento de la libertad’, és el fruit d'una col·laboració entre el Museu Guggenheim i The Museum of Contemporary Art de Los Ángeles i es podrà visitar fins al març. És una interpel·lació directa a com interactuem amb les imatges que consumim diàriament, a com els mitjans donen forma a la nostra identitat i fins a quin punt som participants actius o passius en aquest procés. Pretén ser, per tant, un exercici d’autoconsciència i de crítica cap a les estructures de poder que hi ha darrere cada imatge.

'Maldad en directo (Kuala Lumpur)', Paul Pfeiffer (2003).© Paul Pfeiffer. Cortesia de l'artista