El 23 de novembre, el Museu d’Art de Girona va inaugurar l’exposició 'Roser Bru. Superar la distància'. Com tantes altres famílies, la de Roser Bru (Barcelona, 1923 – Santiago de Xile, 2021) va ser forçada a exiliar-se a Xile l’any 1939, pel compromís polític del pare amb la democràcia catalana. L’artista va decidir quedar-s’hi tota la seva vida, fins i tot després del cop d’estat que va patir el país el 1973; estava convençuda que era important no abandonar el país i seguir defensant-lo des de l’interior.
Malgrat tot, l’artista no va deixar mai de mirar, pensar i tornar a Catalunya. Tal com explica la mateixa artista en una conversa amb la política feminista Maria Aurèlia Capmany l’any 1986, recollida al catàleg de l’exposició Roser Bru. Una mirada des de fora realitzada a la Virreina el 1986, Roser Bru ben aviat va aprendre a sentir-se afortunada pel fet de tenir dues terres. Fent-nos ressò de les paraules dels dos comissaris de la mostra –Àlex Mitrani, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i Inés Ortega-Márquez, de la Fundació Roser Bru–, l’artista es va passar tota la vida “construint en xilè amb accent català”.
Autobiografia, Roser Bru. Col·lecció particular. © Roser Bru, VEGAP, Girona, 2024
La mostra, que es pot veure al Museu d’Art de Girona fins al mes d’abril del 2025, explora el sentiment de doble pertinença territorial en l’obra de l’artista. Per fer-ho, exposa de manera conjunta i per primera vegada al territori català més de 130 obres de l’artista, provinents de diverses col·leccions tant nacionals com xilenes, de caràcter públic i privat, entre les quals cal destacar les aportacions del MNAC, el MACBA i el MNCARS, en l’àmbit estatal.
Finalment, l’exposició s’acompanya també de la publicació d’un extens catàleg coordinat per Natalia Esquinas, amb textos dels comissaris, l’assagista xilena Adriana Valdés, la historiadora de l’art catalana Susanna Portell i l’artista Paula Bonet.