Francesc d’A. Galí: l’exili i la metamorfosi artística

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) acull l’exposició 'Francesc d'Assís Galí: Exili i evasió', que revela les complexitats d'un artista polièdric i influent. Galí, sovint relegat a un segon pla en la història de l’art català, emergeix en aquesta mostra com un símbol de resistència cultural i de la transformació que pot comportar l’exili a un artista.

Francesc d’Assís Galí (Barcelona, 1880-1965), dibuixant, pintor, pedagog i considerat una figura clau del noucentisme català, va deixar un llegat artístic que inclou obres emblemàtiques com els frescos de la cúpula del Palau Nacional per a l’Exposició Universal de 1929 i les pintures de la Sala del Quixot a la Casa de la Ciutat de Barcelona. La seva trajectòria pictòrica va començar en el modernisme, evolucionant cap al simbolisme i el realisme fins a abraçar les idees renovadores del noucentisme. Però l’esclat de la Guerra Civil va interrompre bruscament aquesta trajectòria.

Durant el conflicte, Galí, com a Director General de Belles Arts de la República, va liderar una de les operacions més significatives de salvaguarda del patrimoni artístic espanyol, protegint més de 3.000 obres, entre elles algunes del Museu del Prado, que van ser evacuades a Suïssa. Més tard, el 1939, es va veure obligat a exiliar-se a Londres, on va residir durant una dècada.

'Vista del Tormes', Francesc d'Assís Galí (1928-1929)

Va ser en aquesta ciutat on la seva obra va experimentar una profunda metamorfosi. Lluny de la seva Catalunya natal, Galí va connectar amb cercles artístics anglesos, especialment amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, una amistat que va marcar el seu art i la seva vida. La seva pintura va esdevenir onírica i visionària, un univers de símbols amb sants màrtirs, centaures i escenes d’una fantasia desconcertant.

Aquest canvi d’estil es fa especialment evident a partir de 1945, quan la seva obra s’allunya del realisme per endinsar-se en un terreny més imaginatiu. Aquesta evolució artística és, en bona part, una resposta a l’impacte psicològic i cultural de l’exili, així com a la seva interacció amb un món artístic internacional.

L'exposició del MUME, comissariada per Albert Mercadé i amb la curadoria artística d'Artur Muñoz (Coltell estudi), no només aprofundeix en la trajectòria artística de Galí, sinó també en el seu periple vital i en com va trobar en l’art un refugi. De la mateixa manera, el MUME continua amb aquesta nova mostra explorant l’experiència de l’exili republicà a través de l’art, analitzant com els artistes van ser influïts pel desplaçament forçat pel context polític i pel contacte amb noves formes d’expressió i corrents culturals.

El 2025, la seva figura també serà celebrada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) amb l’exposició complementària 'Francesc d’A. Galí. El mestre invisible'. Aquesta iniciativa conjunta entre el MUME i el MNAC subratlla la necessitat de reivindicar l’artista, la seva obra i el seu llegat, alhora que posa de manifest la profunda transformació que pot implicar l’exili, convertint l’art en una eina de resistència i supervivència.

'Escena religiosa, Francesc d'Assís Galí (1953)