Diversitat i inclusió: eixos essencials del futur cultural de Catalunya

Considerant la cultura com un dels pilars essencials d’una societat i com una brúixola que guia el seu futur, la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, va presentar el passat 29 de novembre un ambiciós full de ruta amb un repte majúscul: garantir una cultura forta, dinàmica i, sobretot, accessible per a tothom. En un moment clau per al sector, amb xifres rècord d’assistència i producció, el veritable desafiament és fer que aquesta vitalitat cultural es tradueixi en participació universal i cohesió social.

El gran repte que planteja la consellera Hernández Almodóvar és la creació d’un Pacte Nacional per la Cultura. Aquesta eina vol ser un acord de país, que mobilitzi consens social i polític, per garantir els drets culturals i donar compliment a la legislació arreu del territori. Per fer-ho possible, el Departament es fixa com a fita arribar al 2% del pressupost destinat a la cultura. Aquesta xifra, més enllà de ser un objectiu pressupostari, representa una aposta estratègica per convertir la cultura en un motor transformador de la societat.

El full de ruta que pretén situar la cultura catalana al centre de la vida ciutadana s'articula en cinc eixos principals:

Els drets culturals, al centre

Aquest eix central busca superar les barreres –físiques, econòmiques, generacionals o cognitives– que encara dificulten l'accés universal a la cultura. El desplegament territorial del Programa per la presència de les Arts i la Cultura en l’Educació pretén integrar les arts en el sistema educatiu, potenciant una formació integral i inclusiva. A més, la creació d’un programa específic per a persones amb rendes baixes i la figura de mediadors culturals són iniciatives clau per democratitzar l'accés als equipaments culturals.

Un sistema cultural fort i ben vertebrat

La consolidació d’un sistema cultural vertebrat no només respon a la necessitat d’una infraestructura robusta, sinó també a la urgència de cohesionar el territori. Amb el nou Pla d’Equipaments i Serveis Culturals de Catalunya 2025-2035, es busca redefinir el paper dels equipaments culturals locals com a espais de proximitat i participació ciutadana. Aquest enfocament pretén descentralitzar la cultura i garantir l’equilibri territorial. A més, iniciatives com la Xarxa d’equipaments culturals de proximitat i la creació d’una nova línia de suport per a la construcció i reforma d’equipaments culturals d’àmbit local apunten a un model més inclusiu i accessible.

D'esquerra a dreta: Edgar Garcia, Marisol López, Xavier Fina, Josep Maria Carreté, Sònia Hernández, Joaquim Borrás, Carol Durán, Marta Garsaball i Pere Almeda.

Impuls a la creació artística

Reconèixer i fomentar la creació artística és fonamental i en aquest àmbit, el Departament aposta per la creació d’una xarxa de residències artístiques que promogui l’intercanvi local i internacional. Així mateix, es destinaran més recursos a beques i s’actualitzaran els plans d’impuls de les arts escèniques, visuals i musicals, iniciant per exemple el Programa d’impuls de la música d’arrel, que busca preservar i revalorar el sector, fent que arribi a més públics i espais d’exhibició.

El patrimoni, element d’identificació col·lectiva

El patrimoni no és només un llegat del passat, sinó un recurs necessari per al desenvolupament social, territorial i econòmic. Amb aquesta visió, es desplegarà el Pla estratègic del patrimoni català 2030 i s’avançarà en l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Montjuïc, reafirmant el seu paper com un gran museu del segle XXI. També es donarà continuïtat a projectes innovadors com Els ulls de la història, que utilitza la realitat virtual per fer accessible la memòria col·lectiva a través d’experiències immersives.

Una cultura digital i audiovisual forta per ser al món

En un món cada cop més digitalitzat, el Departament de Cultura vol posicionar Catalunya com un referent en l’àmbit digital i audiovisual. Iniciatives com el projecte Catalunya Media City, que inclou les obres per transformar l’edifici Turbines de les Tres Xemeneies del Besòs en un centre dedicat a espais universitaris, recerca i professionals del sector digital i audiovisual, són exemples destacats. També ho és l’ampliació del Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa. A això s’hi afegeix el reforç a la creació de continguts audiovisuals en català i l’impuls del Pla de Cultura Digital 2026, que marquen una clara aposta per l’expansió i la innovació en aquest camp.