Antoni Tàpies: art i activisme

Des del juliol, el Museu d’Història de Catalunya acull ‘Tàpies, art i activisme’, una exposició que revela una faceta d'Antoni Tàpies (1923-2012) poc explorada: la seva obstinada militància política i social.

La mostra, comissariada per Albert Mercadé i que es podrà visitar fins al 2 de febrer, és un relat que abraça des dels primers anys d’inquietud política de Tàpies fins a les seves darreres accions. Es tracta d’un recorregut per una obra que va qüestionar dogmes i va entendre l’art com una eina capaç de construir ponts i futurs més justos, mostrant compromís amb la democràcia, els drets humans i les causes progressistes.

La trajectòria de Tàpies es va veure profundament influïda pel context de repressió del franquisme. A mitjan anys seixanta, la seva implicació amb moviments antifranquistes com la Caputxinada, el març de 1966, va marcar un punt d’inflexió, i el va portar a redactar Memòria personal. Fragment per a una autobiografia, un text en què recull la intensificació del seu activisme.

Antoni Tàpies al convent dels Caputxins de Sarrià durant la Caputxinada (1966). Arxiu Nacional de Catalunya. © Guillem Martínez

Durant aquells anys, Tàpies va utilitzar la seva obra per donar visibilitat a la lluita contra el règim. Els cartells que va crear per a exposicions a la Galerie Maeght a París durant els anys seixanta i setanta eren autèntics crits de resistència, amb símbols com les quatre barres catalanes o paraules com "assassins", impossibles de mostrar a l’Espanya d’aquell moment. Més enllà de ser treballs que es podrien titllar de revolucionaris artísticament, eren també un missatge contundent de protesta.

Un cop arribada la transició, Tàpies va continuar amb aquesta aliança, que ell creia indissoluble, entre art i política, implicant-se en iniciatives com l’Assemblea de Catalunya i el Congrés de Cultura Catalana. Obres com '7 de novembre' —creada en honor a la fundació de l’Assemblea— simbolitzen el compromís de Tàpies amb els ideals de llibertat i justícia. També va participar en accions emblemàtiques com la Tancada d’intel·lectuals a Montserrat, una protesta contra el règim que reuní figures cabdals de la cultura catalana.

En aquest període, Tàpies trobà en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) un reflex dels seus ideals, admirava la fortalesa dels militants i alhora confiava en la seva capacitat d’unir les esquerres catalanes en la lluita.

'7 de novembre' al Museu d'Història de Catalunya. © MHC Pep Herrero

Amb l’arribada de la democràcia, Tàpies continuà donant suport a causes internacionals com la lluita contra l’Apartheid a Sud-àfrica, la guerra als Balcans i la defensa dels drets humans arreu del món. Així com també continuà amb la seva col·laboració en iniciatives culturals i polítiques a Catalunya, dissenyant obres per TV3 i Avui, per institucions cíviques com el Síndic de Greuges, celebracions populars com la Mercè i per a commemoracions històriques com el mil·lenari de Catalunya o els 500 anys del llibre en català. Un dels seus darrers gestos artístics va ser la creació de la coberta de l’Estatut de Catalunya, l’any 2006, sintetitzant el seu compromís amb els valors democràtics i la seva aposta per una Catalunya moderna, culta i progressista.

El valor d’aquesta mostra rau en la seva singularitat, ja que mai s’havia explorat de manera tan exhaustiva l’arrelament de Tàpies als moviments socials i polítics. L’obra creada en homenatge a Joan Miró poc després de l’assassinat de Puig Antich, és un dels exemples d’aquest compromís: una gran senyera que uneix figures de la cultura catalana en un clam col·lectiu per la llibertat, una denúncia clara de la repressió i una celebració de la resistència.

El context històric i social de les obres de Tàpies s’entrellaça perfectament amb una de les missions del Museu d’Història de Catalunya, que és explicar el passat per entendre el present. Sempre s’ha reivindicat a Tàpies com un artista que va transformar la plàstica contemporània, però més enllà d’això, va donar veu a les lluites més necessàries del seu temps, tota una lliçó d’història i compromís.

Cartell per a l'exposició Tàpies.Monotypes a la Galeria Maeght (1974). Fundació Antoni Tàpies © Comissió Tàpies / VEGAP