‘Nadie puede compartir el sabor de la menta’, a BilbaoArte

Sota el títol ‘Nadie puede compartir el sabor de la menta’, la Sala URIBITARTE40 del centre BilbaoArte s’ha convertit en un espai on l'art contemporani reflexiona sobre les paraules i la seva relació amb els objectes i les experiències, posant en qüestió com els noms configuren les nostres percepcions i plantejant si el fet de nomenar limita o enforteix el vincle amb tot allò que ens envolta.

Aquesta exposició és la primera produïda dins el marc d'una convocatòria de comissariat impulsada per BilbaoArte, amb l'objectiu de projectar els artistes de la seva col·lecció i oferir diferents perspectives sobre les seves obres. El projecte, comissariat per Iñigo Villafranca Apesteguia i Lorenzo Galgó, explora la complexitat de treballar amb una col·lecció heterogènia a través de l'analogia amb la menta, una planta fàcilment reconeguda pel seu aroma però alhora de difícil definició. Com es pot explicar el sabor de la menta sense limitar la seva essència? Aquesta pregunta, inspirada també per la famosa reflexió de Shakespeare sobre el nom de les roses, guia una exposició en la qual el disseny escenogràfic de Mikel Ruiz i Daniel Llaría amplifiqun també les qüestions plantejades pels comissaris.

Una col·lecció heterogènia

La mostra reuneix nou peces d'artistes de la col·lecció BilbaoArte, cadascuna amb un enfocament que pretén anar més enllà del simple etiquetatge i que mostra aquesta diversitat característica de la col·lecció abordant diferents perspectives que replantegin les connexions que tenim amb els materials i les narratives.

Martí Madaula, amb 'First and last sentence', explora el joc i l'atzar en l'escriptura a través de la disposició de bales sobre paper, convertint el procés creatiu en una espècie de metàfora.  A 'Trebedé', d'Ander Pérez Puelles, el moviment de la càmera lligada a un pal transforma el gest en una eina de significació artística.

Aquest diàleg entre l'art i el quotidià, amb l'objectiu de desjerarquitzar ambdós conceptes, també està present en peces com el vídeo 'X-5-75' de Miguel Alejos, que juga amb el simbolisme d’una esclava gravada amb el seu nom, o les fotografies de José Jurado, 'No somos ni de aquí ni de allí', que relaten visualment un viatge d’Extremadura a Euskadi, carregat de memòria cultural. Alhora, 'Ya ha salido el sol' de Sofía Montenegro convida a una escolta profunda durant un passeig, elevant aquesta quotidianitat a una dimensió més contemplativa.

'No somos ni de aquí ni de allí', José Jurado (2015)

En l’àmbit de l’especulació, 'Sin título' d’Usoa Fullaondo i 'Suelos' de Milena Rossignoli plantegen escenaris alternatius que desafien els límits del que considerem tangible. Aquestes obres obren la porta a imaginar nous paisatges i textures, en un exercici que busca donar al món una forma diferent, més enllà de les convencions establertes.

Finalment, les peces de Maider Aldasoro i Gorka Eizagirre reflexionen sobre la relació entre funcionalitat i estètica. 'Flor' es presenta com un banc de seda que sembla massa fràgil per ser utilitzat, mentre que 'Sin título' combina la robustesa del ferro amb una quotidianitat que ha servit, durant anys, com a seient per als visitants de BilbaoArte.

En definitiva, l’exposició, que es podrà visitar fins al 2 de febrer, es presenta com un exercici d'introspecció sobre la manera en què ens relacionem amb les obres d'art i el món. Alhora és també una manera de reafirmar el compromís de BilbaoArte amb els seus artistes.

'Flor', Maider Aldasoro (2022)