Cap al nou MNAC: programació expositiva per al 2025

L’any 2025, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es presentarà com una institució en plena transformació. Lluny d’una mirada estàtica, afrontarà el repte de redefinir la seva identitat, proposant un programa que explorarà la seva dimensió com a espai de memòria, debat i creació contemporània. En aquest moment clau de la seva trajectòria, amb l’ampliació física i conceptual a l’horitzó, el MNAC convidarà a repensar els relats i les polítiques culturals que el definiran a través de quatre grans eixos: la revisió de narratives artístiques, el diàleg amb el present, la reinterpretació crítica del passat i una aposta decidida per la perspectiva feminista.

Aquest replantejament començarà amb la revisió de les narratives artístiques i amb projectes com 'Zurbarán (Sobre) Natural', que s’inaugurarà al març, oferiran una lectura contemporània del barroc, amb la reunió inèdita de les tres versions de La visió de sant Francesc i el diàleg que establiran amb artistes moderns com Antoni Llena, Aurèlia Muñoz, Tàpies o Valldosera. Alhora, Eugènia Balcells transformarà, a partir del maig, la Sala Oval amb 'From the Center', una instal·lació que fusionarà espiritualitat i tecnologia, evocant espais atemporals com Stonehenge i establint una connexió entre el passat i la contemporaneïtat. A més, Marcel·lí Antúnez proposarà, al desembre, 'Campament marcelàxia col·laborativa', un campament col·laboratiu que celebrarà la natura, la comunitat i l’art com a experiències compartides. Un projecte immersiu per endinsar-se en un univers oníric per mitjà de tallers creatius per a totes les edats, dissenyats i dinamitzats pel mateix Antúnez.

'From the center, flight', Eugènia Balcells (1982)

El diàleg amb el present es manifestarà també en una reflexió sobre la guerra, vista tant com una realitat històrica com una metàfora dels conflictes actuals. Les obres de Mario Armengol a 'Tinta contra Hitler' son les seves caricatures per a la propaganda aliada durant la Segona Guerra Mundial, i que presentaran a partir del maig, una combinació de crítica i ironia. Els dibuixos de Sim (José Luis Rey Vila), ja a la tardor, que retraten amb cruesa el patiment de la Guerra Civil espanyola, seran una finestra directa a la brutalitat del conflicte i evocaran la persistència dels conflictes culturals i econòmics al món actual.

Paral·lelament, el MNAC afrontarà, també a la tardor, una revisió crítica de la seva pròpia història. A partir del maig s'exposarà una mostra sobre Francesc d’Assís Galí, figura clau en els orígens del museu. La seva obra i trajectòria, que abasta des del modernisme fins a l’avantguarda, seran revisitades per tal de fer visible el seu llegat com a mestre del noucentisme, tot i que Galí va optar per un paper discret i va desconsiderar-se com a artista. La mostra, a més, explora un capítol fonamental en el context del gran projecte d’ampliació del museu, que tindrà com a horitzó el centenari de l’Exposició Internacional de 1929. Galí va ser precisament un dels artistes que hi va participar.

'Idyll', Mario Armengol

Ja a la tardor, amb exposicions com 'Els Dipòsits Franquistes del SDPAN', el museu analitzarà amb transparència les implicacions polítiques i històriques de les seves col·leccions, incloent-hi les obres adquirides durant el franquisme pel SDPAN (Servei de Defensa del Patrimoni Nacional franquista). Aquest exercici de memòria institucional es complementarà amb la reinterpretació dels espais del museu per part d’artistes com Nora Ancarola, que a 'La força del Display. Arxiu GAE' qüestionarà el colonialisme, les jerarquies visuals i la configuració arquitectònica de l’edifici, obrint camins cap a una nova institucionalitat més plural.

La mirada feminista ocuparà un lloc central en aquest replantejament, redefinint l’art i la cultura des d’una perspectiva d’igualtat. Una nova exposició permanent que posarà de manifest les contribucions de les dones artistes al llarg de la història. Això s’alinea amb el compromís que fa temps desenvolupa el museu per integrar artistes marginades o apartades del cànon en les seves col·leccions. Aquesta perspectiva ha transformat la política d’adquisicions del MNAC, prioritzant la recuperació d’obres d’artistes dones, especialment en col·leccions d’art modern, contemporani i fotografia. En total, s’exposaran 21 obres en aquest àmbit, de les quals 13 són de dones, sovint fora del cànon o poc conegudes. També es buscarà incorporar la mirada feminista als projectes amb artistes en actiu, com el cas de 'Strappo. No pas per atzar cau el patriarcat', que a la primavera, presentarà una potent metàfora visual del desmantellament del patriarcat, combinant discurs crític i estètica, a càrrec de Mar Arza.

Sèrie del pa, nº 2, Esther Boix (1972)

Finalment, el museu estrenarà noves sales d’Art Gòtic, coincidint amb els quinze anys de l’última presentació, inaugurada el 2010. Aquest projecte actualitzarà el coneixement sobre les obres de la col·lecció i les presentarà amb una museografia renovada i ajustada als nous temps. S’incorporaran lectures temàtiques innovadores i es donaran a conèixer obres poc conegudes del fons del museu, al mateix temps que algunes peces ja conegudes seran restaurades.

En definitiva, el MNAC del 2025 qüestionarà les bases i plantejarà nous camins per avançar, prioritzant la memòria, el conflicte i la creació contemporània i reivindicant-se com una institució compromesa amb el seu temps i capaç de desafiar les narratives hegemòniques.

Sant Jordi matant el drac. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d'Art