L’obra d’Eduard Arranz-Bravo és un reflex visceral d’una manera d’entendre el món, i això és el que pretén posar de manifest l’exposició Arranz-Bravo: Enjoy life, if you can!, que s’inaugurà ahir, 28 de novembre, a la Fundació Arranz-Bravo.
Comissariada per Pilar Parcerisas, la mostra vol ser un relat profund que connecti l’artista amb l’espai que el va veure créixer com a creador: casa seva i l’estudi a Vallvidrera. Aquest entorn, dissenyat per l’arquitecte Lanfranco Bombelli i i posteriorment complementat per l’estudi Garcés-De Seta-Bonet, no només era un lloc físic, sinó una extensió simbòlica de la seva geografia emocional. En aquest context, la Fundació Arranz-Bravo ret homenatge a l’artista en el primer aniversari de la seva mort, establint un diàleg entre la seva obra i la seva vida.
Les paraules d’Arranz-Bravo recollides al llibre Des de dins, de Jordi Garrido, encapsulen perfectament l’esperit de l’exposició, posant de manifest que la vida i l’art són inseparables. Aquesta idea es materialitza amb força a través de dues disciplines centrals en la seva producció: el dibuix i l’escultura, on s’aprecien les pulsions més primàries i les reflexions més profundes de l’artista.
'Orellut', Eduard Arranz-Bravo (1985). © Fundació Arranz-Bravo
El dibuix ocupa un lloc essencial en l’exposició, amb 74 peces que abracen un ampli espectre de la seva trajectòria, des dels anys 60 fins a la sèrie 'Eddie Loves' de l'any 2020. En aquestes obres, Arranz-Bravo construïa narratives que reflectien les tensions, emocions i pensaments que el definien. A través del dibuix, l’artista explorava el seu univers personal amb una gramàtica que, tot i evolucionar, mai va perdre la seva singularitat.
D’altra banda, l’escultura revela una faceta més crua i essencial de la seva obra. Extretes de casa seva i del seu jardí, les peces escollides mostren la connexió directa de l’artista amb la natura i l’entorn quotidià. Les seves escultures són, en essència, part del seu procés de comprensió del món i de si mateix.
L’exposició, que es podrà visitar fins al febrer, evidencia l’esperit d’Arranz-Bravo i la seva manera de viure intensament, una forma genuïna de retre-li homenatge.
'Abraçada italiana', Eduard Arranz-Bravo (1982). © Fundació Arranz-Bravo