LOOP Symposium: redefinint el cinema d’artista

El cinema d’artista no es deixa definir fàcilment, i potser aquesta és la seva força més gran. És un llenguatge que navega entre la sala de cinema i l’espai expositiu, desafiant etiquetes i jugant amb convencions. El Loop Symposium, celebrat la setmana passada a l’Hotel Almanac en el marc del Festival Loop, aquest llenguatge va prendre protagonisme en un intens programa de debats i reflexions al voltant del col·leccionisme, la producció i la presentació d’aquest mitjà. 

Comissariat per Filipa Ramos sota el títol ‘Images that Move Us Forward’, el simposi va reunir una constel·lació de professionals de l’art per explorar com el cinema d’artista ens impulsa cap al futur. La jornada del dijous va ser especialment reveladora, oferint un espai per a la reflexió sobre els canvis recents en les formes de producció i exhibició, així com sobre el paper crucial de les col·leccions en aquest ecosistema.

Dijous al matí, els participants van abordar un tema central: com han evolucionat les nostres maneres de veure i experimentar el cinema d’artista. En paraules de Sabel Gavaldon, moderador del panell, “si al començament del segle XXI parlàvem del gir cinematogràfic en l’art contemporani, avui assistim a una nova metamorfosi: les tecnologies de visió, els hàbits de consum cultural i els formats expositius estan redefinint què és el cinema i com el percebem”. 

Trobada Loop Symposium a l'Hotel Almanac (Barcelona).

Els comissaris internacionals presents, com Julian Ross (Eye Filmmuseum) i Lisa Long (Julia Stoschek Foundation), van posar èmfasi en la necessitat d’una aproximació interdisciplinària, destacant com el cinema d’artista abraça un espectre ampli de formats i temporalitats, convertint-se en un terreny ideal per explorar nous diàlegs entre disciplines. “Les obres ja no només es veuen, sinó que s’habiten; són espais d’experiència”, apuntava Gavaldon. Una de les discussions més intenses va girar al voltant del col·leccionisme d’imatges en moviment, abordant qüestions com què significa col·leccionar cinema d’artista avui i quins reptes i responsabilitats implica. Amb experts com Leonardo Bigazzi (Fondazione In Between Art Film) i Sinazo Chiya (Stevenson Gallery), el debat es va endinsar en les especificitats tècniques i conceptuals que comporta col·leccionar obres de vídeo i instal·lacions.

Un altre punt destacat va ser la reflexió sobre la visibilitat del cinema d’artista en circuits comercials. Les obres en moviment sovint tenen una presència marginal en fires d’art i galeries, fet que obliga a repensar els mecanismes de suport i promoció. “Si volem que el cinema d’artista prosperi, hem d’assegurar-li un espai central en el discurs cultural, no només en col·leccions, sinó també en institucions, festivals i mercats”, va apuntar Paolo Moretti (Fondazione Prada). 

El Loop Symposium va ser una trobada d’idees i alhora un manifest per al futur. Al llarg del dia, es va reiterar la idea que el cinema d’artista no només reflecteix el nostre temps, sinó que el modela. Comissaris, col·leccionistes i artistes van coincidir que aquest mitjà únic té el poder d’imaginar futurs possibles, de qüestionar narratives establertes i d’obrir camins nous per a l’art contemporani. 

Curtmetratge documental 'Cucli', Xavier Marrades (2016)