El Premi Fundació MACBA va néixer amb l'objectiu de reconèixer les obres i els discursos que estan transformant l’escenari artístic d’Espanya i Portugal. La primera edició d’aquest premi celebra l’excel·lència i convida a una mirada més crítica sobre la capacitat de transformació social de l’art. Aquest any, l’artista basc Ibon Aranberri (Gipúscoa, 1969) ha estat distingit amb aquest guardó - una rèplica reduïda de l’escultura 'La ola' de Jorge Oteiza- consolidant la seva trajectòria dins el panorama cultural actual.
L’obra d’Aranberri va més enllà de l’estètica per endinsar-se en la construcció cultural i política del paisatge, convertint les seves exposicions en espais on la imaginació social pren forma. Les seves mostres recents, com 'Vista Parcial' al Reina Sofía i 'Entresaka' a l’Artium Museoa, són exemples d’una pràctica que desmunta narratives establertes per oferir noves connexions entre naturalesa, indústria i història. Aranberri reinterpreta el paisatge com a escenari de conflictes i transformacions, explorant-ne la dimensió política i simbòlica. El jurat ha elogiat la seva integritat artística, arrelada en la tradició formalista basca, i la seva capacitat per introduir noves formes d’entendre la realitat, entrellaçant la memòria i el present, qüestionant alhora les narratives dominants.
Ibon Aranberri. © Ferran Nadeu
El premi també ha reconegut tres propostes finalistes que, amb discursos i llenguatges diversos, amplien els límits del que entenem per art contemporani. Cabello/Carceller, Sandra Gamarra i David Bestué han estat seleccionats per projectes disruptius i transformadors.
El col·lectiu Cabello/Carceller (Helena Cabell i Ana Carceller) ha estat destacat per la seva aposta per posar al centre identitats sovint invisibilitzades. Les seves mostres recents, com 'Una veu per a Erauso. Epíleg per a un temps trans' o 'La ocupació', són exercicis d’investigació que per mitjà de diverses disciplines utilitzant mitjans com el vídeo, la performance o la fotografia, posen una mirada crítica sobre els rols de gènere i les dissidències sexuals, qüestionant les jerarquies narratives imposades pel sistema cultural.
Sandra Gamarra, per la seva banda, aborda el patrimoni des d’una perspectiva decolonial. A la seva 'Pinacoteca Migrante', presentada a la Biennal de Venècia d'enguany, reflexiona sobre les absències en les històries oficials de l’art, assenyalant la necessitat d’una museística més inclusiva i sostenible, replantejant les estructures institucionals i alhora imaginant nous models de restitució i representació cultural.
Finalment, David Bestué redefineix el temps i la materialitat com a llenguatges artístics. Amb exposicions com 'Ciutat de sorra' i 'Pajarazos', l’artista barceloní experimenta amb tècniques escultòriques que transformen objectes quotidians en catalitzadors de memòria col·lectiva. La seva obra és, alhora, una exploració poètica del territori i un diàleg amb les històries del present.
'Pinacoteca Migrante', Sandra Gamarra
Amb una dotació total de 80.000 euros, el Premi Fundació MACBA, més enllà de ser un reconeixement econòmic, pretén ser un estímul fonamental per a una escena artística que afronta els reptes i interrogants del món actual. Segons Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació MACBA, aquest guardó neix amb la voluntat de situar els artistes al centre del debat cultural, com a figures clau en la construcció del pensament crític i en la reinterpretació del nostre context social i polític. El procés de selecció, minuciós i rigorós, es va estructurar en dues etapes principals. En una primera fase, un comitè format per experts de prestigi com Claudia Segura (MACBA), Agustín Pérez Rubio (comissari independent), Manuel Cirauqui (Fundació Eina i Museu Guggenheim), Tania Pardo (Museu CA2M), Bárbara Rodríguez (Centre Botín) i Gilberto González (comissari independent) va analitzar les propostes dels artistes, avaluant-ne la qualitat i la innovació. Posteriorment, un jurat internacional presidit per Ainhoa Grandes i integrat per figures rellevants com Adam Szymczyk (Documenta 14), Manuel J. Borja-Villel (Generalitat de Catalunya), Manuel Segade (Museu Reina Sofia), Angela Molina (crítica d’art), Elvira Dyangani Ose (MACBA) i Abdellah Karroum (exdirector de Mathaf) va deliberar per escollir el guanyador i els finalistes.
'Pajarazos', David Bestué