La pintura i les seves metamorfosis en la nova temporada d'Es Baluard

Es Baluard Museu ha presentat la seva programació expositiva per al 2025, preparant-se per una nova temporada en què la tradició pictòrica dialogarà amb nous paradigmes conceptuals i formals. La seva col·lecció permanent, que inclou obres de Joaquín Mir, Joaquín Sorolla, Maria Blanchard, Fernand Léger, Joan Miró, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Luis Gordillo, Josep Maria Sicília, Ferran García Sevilla, Joan Uslé, Miriam Cahn, Angela de Cruz, Jessica Stockholder i Shinique Smith, serà el fonament per a exposicions que qüestionen els límits tradicionals de la pintura, explorant connexions amb l'escultura, l'arquitectura i l'art conceptual.

La col·lecció del museu s'exhibirà paral·lelament al desenvolupament de la primera part de la trilogia «Nachleben», que, al voltant de la pintura com a art conceptual, es desenvoluparà durant tot l'any, amb exposicions individuals que inclouen figures destacades com Eugenio Dittborn, qui presentarà les seves emblemàtiques 'pintures aeropostals'. Aquestes obres, enviades per correu a diferents parts del món, desafien les fronteres físiques i simbòliques de l’art, utilitzant tècniques híbrides i un discurs poètic per explorar la mobilitat, el que és efímer i la globalitat. José Fiol, per la seva part, presentarà un projecte que fusiona cinema, esport i història mitjançant tècniques de muntatge i cut-up, creant una narrativa fragmentada que reconfigura el passat i interroga la memòria i la creació. El projecte entrellaça la final de tenis de Wimbledon de 1975 amb la reinterpretació cinematogràfica de Vertigo (1958) i la pel·lícula experimental The Green Fog (2017), dirigida per Guy Maddin.

'Donde todo está dos veces', Pintura aeropostal No. 173, Eugenio Dittborn (2007)

Jessica Stockholder oferirà una nova proposta titulada 'Cardinal Directions', on amplia els límits de la pintura cap a l'escultura i l'arquitectura. Utilitzant objectes quotidians i colors vius, transforma l'espai en un escenari dinàmic que desafia la percepció convencional, reivindicant la pintura com un llenguatge en constant evolució. Markus Linnenbrink presentarà un projecte site-specific que transformarà els espais d'Es Baluard i el Casal Solleric en entorns immersius, on la pintura es fusiona amb l’arquitectura. Joan Miró serà revisitat amb una exposició que presenta el seu univers pictòric com un mapa d’idees, subratllant la seva vigència com a pioner de la transformació constant de la pintura i el seu llegat com a figura central de l’art modern.

'Cardinal direction', Jessica Stockholder (2020)

També s'oferira una visió més interdisciplinaria de la pintura: Sandra Cinto, mitjançant la seva obra lírica i simbòlica, utilitza el dibuix per crear paisatges entre la fantasia i la realitat. La seva proposta, presentada per primera vegada a les Balears, s'integra a l'espai arquitectònic d’Es Baluard, oferint una experiència immersiva. Adrián Martínez explorarà el paisatge local amb materials orgànics i tints naturals, creant obres que reflexionen sobre la dicotomia entre naturalesa i urbanitat a través de paisatges abstractes. Elisa Braem, presentarà la seva investigació sobre les interaccions entre llum, color i matèria, explorant la naturalesa sedimentària de l'argila i la brillantor de la porcellana.

La programació de l'any es clourà amb l'artista Jannis Kounellis, pintor, escultor, vinculat a la performance i representant de l'Arte Povera. Amb una mirada transgressora, recupera la pràctica pictòrica com una «qüestió lògica», construint l'espai a través dels objectes i transformant-lo pictòricament. El que s'acumula i s'ordena revela un nou espai, mantenint l'essència de la pintura. El seu procés explora el costat poètic de l'experiència humana, on la tensió i l'energia modelen una presentació que convida al pensament i a la descodificació poètica.

Amb aquesta programació, el museu proposa un any per reflexionar sobre el passat, repensar el present i imaginar el futur de la pintura, un llenguatge que des de la seva essència material, continua expandint els seus horitzons conceptuals.

'Amarillo púrpura', Elisa Braem (2023)